01.01.2010 - 06:00
Fa deu anys Lluís Maria Xirinacs es va plantar a la plaça de Sant Jaume, davant el palau de la Generalitat de Catalunya, per demanar que es constituís l’Assemblea dels Països Catalans que havia d’emprendre la marxa cap a la independència. Era el dia 1 de gener de 2000 i l’ex-senador va passar a la plaça dotze hores ininterrompudes cada dia fins el 14 d’abril d’aquell any. Amb aquesta acció simbòlica començava la campanya ‘Jo també em planto‘ (manifest).
Aquesta no va ser l’única plantada de Xirinacs, que va decidir morir l’estiu del 2007. El que va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya es va plantar un any i nou mesos al davant de la presó Model de Barcelona fins que no es va aprovar la llei de l’amnistia. L’ex-senador va ser empresonat diverses vegades tant durant el franquisme (1972 i 1974-75) com en l’etapa constitucional.
Xirinacs va ser condemnat el 2004 per l’Audiència nacional espanyola per un delicte d’enaltiment del terrorisme després que l’Onze de Setembre de 2002 en un discurs al Fossar de les Moreres es va declarar ‘amic d’ETA’ per a posar de relleu que, d’acord amb els principis no violents que havia defensat tota la seva vida, no totes les violències són iguals. El 2005 va ser detingut quan va acudir a renovar-se el carnet d’identitat i ingressat a presó, de primer a la Model i després a Can Brians. La mobilització ciutadana, amb la intervenció també de diversos partits polítics, va fer que tot just passés unes hores a la presó.
De l’amnistia a la independència
Precisament VilaWeb TV va oferir, el 29 de setembre del 2007, el documental, inèdit per al gran públic, ‘Xirinacs: de l’amnistia a la independència‘, enregistrat l’any 2000 per Lala Gomà i Xavier Montanyà. Durant trenta minuts, Xirinacs hi parla de la no-violència de Gandhi, de la transició, de religió, de l’independentisme, etc. El mateix dia, Xavier Montanyà va dedicar el Mail Obert de VilaWeb a la figura de l’ex-capellà i ex-senador fidel als seus principis que va decidir morir l’agost del 2007.
Commoció de la societat
La desaparició sobtada de Xirinacs va commocionar la societat catalana. Moltes personalitats polítiques van destacar-ne la lluita pacífica i ferma per la llibertat i la blocosfera es va omplir de mostres de condol. El 16 d’agost, la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona va omplir-se a vessar amb milers de persones que volien acomiadar-se de Xirinacs.
El cos de Xirinacs es va trobar al pla de Can Pegot, a Ogassa (el Ripollès). Just en aquell mateix indret hi ha un monòlit en la seva memòria, que es va inaugurar el 24 de juny amb la presència de mig miler de persones, en el marc del Memorial Xirinacs.
Textos de comiat
L’endemà que es trobés el seu cos, la Fundació Randa va fer públic un text on l’ex-senador mostrava la seva disposició a passar els últims dies en soledat i on recordava, en un poema que data del 6 d’agost, que havia viscut esclau en uns Països Catalans ocupats per Espanya, França i Itàlia. També deia que es deixava morir ‘per contrapuntar la covardia dels nostres líders’. A més a més, el 22 d’agost, el diari Avui publicava un article inèdit de Xirinacs, ‘Cultura de mort‘, on hi defensava el dret de morir lliurement. Lluís Maria Xirinacs va ser triat com a personatge de l’Any 2007 pels lectors de VilaWeb.
Enllaços
Array
Array
Array
Array
