30.12.2009 - 06:00
El Departament de Governació té damunt la taula una proposta d’avantprojecte de llei de vegueries i un munt de reclamacions del territori perquè es modifiqui. El govern manté la previsió d’aprovar el text a principi del mes entrant, però les al·legacions que li van arribant ho fan molt i molt complicat: no hi ha acord entre els partits ni amb el territori, per molt que Governació repeteixi que té voluntat de parlar amb tothom abans d’aprovar el text que es tramitarà al parlament.
Mas proposa vuit vegueries
Avui el president de CiU, Artur Mas, ha anunciat quina és la proposta d’organització territorial si governa a la Generalitat després de les eleccions de l’any vinent: diu que hauria d’haver vuit vegueries, i no set, i que la de l’àmbit metropolità ‘no serveixi per fer política’, és a dir, que no esdevingui un contrapoder de la Generalitat. Mas considera prioritària la creació de la vegueria del Penedès i no tanca la porta a la de l’Alt Ter. Segons Mas, les vegueries haurien d’implicar la supressió de les diputacions provincials, però pensa que s’haurien de mantenir els consells comarcals, com a institucions de prestació de serveis, deixant ‘la dimensió política’ en els ajuntaments i la Generalitat.
Cercant el consens
Respecte de com ha de ser la divisió territorial hi ha desavinences polítiques i malestar entre entitats de diversos punts del territori. Ahir es va pronunciar l’Associació Catalana de Municipis, presidida per Salvador Esteve, després d’una reunió amb el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, i amb José Montilla. Esteve va acusar el govern de no buscar el diàleg ni el consens amb el territori. Segons que ha dit, en aquesta reunió es va parlar només ‘tangencialment’ de la futura llei de vegueries. Tot i així, va dir que la llei requeria d’un ampli consens polític i territorial que actualment no existeix, perquè els temes territorials ‘mouen passions’.
També s’hi va referir la portaveu d’ERC al Parlament, Anna Simó, que va reclamar visió de país per evitar localismes davant les reticències de batlles, tant del PSC com de CiU, a l’aprovació al gener del projecte de llei.
Malgrat aquesta tibantor, el departament presidit per Jordi Ausàs insisteix que vol aprovar el text el gener i que parlarà amb tothom per definir un projecte de llei que, d’entrada, farà una divisió del Principat en set vegueries: Alt Pirineu-Aran, Àmbit Metropolità, Camp de Tarragona, Comarques centrals, Girona, Ponent i Terres de l’Ebre. El govern diu que el text recollirà la possibilitat de crear-ne més. De fet, ja hi ha exposades com a mínim tres demandes que farien canviar aquest mapa: la reclamació de les comarques de l’anomenat Penedès històric (Alt Penedès, Baix Penedès, Anoia i Garraf) perquè hi hagi la vegueria del Penedès; la voluntat d’entitats i partits polítics d’Osona i del Ripollès per aplegar-se en la vegueria de l’Alt Ter, i la negativa del Consell General d’Aran de formar part de la vegueria de l’Alt Pirineu-Aran.
El Penedès vol vegueria
Una de les reivindicacions més antigues és la de la vegueria del Penedès. El portaveu de la plataforma Vegueria Penedès, Fèlix Simon, ha declarat a VilaWeb que ningú del govern no se’ls havia adreçat per acostar posicions i s’ha queixat de la precipitació per aprovar ara el projecte de llei, quan hi ha tantes desavinences. ‘Fa cinc anys que fem els deures i disposem del suport de seixanta-tres ajuntaments i dels quatre consells comarcals [de l’Alt Penedès, del Baix Penedès, de l’Anoia i del Garraf]. Tothom sap que el 90% del Penedès vol la vegueria i no ens han donat mai cap raonament contra la necessitat que existeixi’, es queixa Simon.
Lamenta que la vegueria no tingui opció en aquest text, tenint en compte que només el PSC s’hi oposa i que ERC, el partit d’Ausàs, s’hi ha manifestat a favor. Segons que ens havien dit, l’avantprojecte no havia de fer constar el número de vegueries. Hi ha una traïció al territori’, ha reblat. I se sorprèn que sigui així quan a començament de mes el parlament va aprovar l’àmbit de planificació del Penedès, pas previ i necessari d’una possible vegueria pròpia. ‘Ho interpreto com un canvi de cromos entre la conselleria de Política Territorial i la de Governació; en Joaquim Nadal, el PSC, van acceptar d’aprovar l’àmbit de planificació del Penedès a canvi de deixar fora del mapa la vegueria del Penedès’, ha observat. I afegeix que la Vegueria Penedès és necessària, entre més coses, per frenar la metropolització que es fa a Barcelona. ‘Perquè no desapareguem’, insisteix.
De l’Alt Ter a la capitalitat de la vegueria Central
També fa uns quants anys que es reclama la creació d’una altra vegueria que no consta en l’avantprojecte de llei: la de l’Alt Ter, que uneix les comarques d’Osona i del Ripollès. ‘L’actual proposta de divisió territorial de Catalunya no té en compte ni l’especificitat del Ripollès i d’Osona ni el model d’equilibri i d’unitat funcional que representen aquestes dues comarques’, diu el manifest de la plataforma Vegueria de l’Alt Ter. En aquest mateix sentit, els grups polítics del Consell Comarcal d’Osona es van pronunciar aquesta setmana passada contraris a la divisió territorial en set vegueries. Consideren ‘artificiós’ que la comarca formi part d’una vegueria central. La manca de ‘bones infraestructures’ i la ‘nul·la’ existència de transport ferroviari han provocat que les relacions entre les comarques que l’haurien de formar siguin ‘més artificial que reals’.
CiU, ERC, PSC, ICV-EPM, Independents i PxC van votar favorablement una moció, presentada per l’equip de govern de l’ens, on es demanava al goverm que en l’avantprojecte de llei contempli l’opció que cada una de les vegueries puguin tenir capitalitat compartida i es demana la retirada de l’annex on es determina el futur mapa i amb qui s’associaria cada comarca. A Osona, la demanda d’una vegueria pròpia, compartida amb el Ripollès, s’ha alternat últimament amb la reivindicació de la capitalitat de la vegueria Central, en detriment de Manresa.
Però, per la seva banda, tots els grups municipals amb representació a l’Ajuntament de Manresa han signat una declaració institucional conjunta que defensa el paper de la ciutat com a ‘capital de fet’ de la Catalunya Central. Segons el text, això es justifica pel volum demogràfic, l’activitat econòmica i productiva i per la centralitat geogràfica. La declaració expressa també la preocupació del consistori pel fet que la nova llei es converteixi només en una ‘declaració de bones intencions’. Per això reclamen que no s’ajorni més la reorganització territorial i que es faci efectiu el desplegament de tots els departaments del Govern.
L’Aran no vol entrar a l’Alt Pirineu
I encara hi ha una altra posició discrepant amb la llei de vegueries que en pot fer variar el mapa: el Consell General d’Aran sempre s’ha oposat a que la Vall d’Aran s’inclogui en la vegueria de l’Alt Pirineu. Fins al punt que el 15 de desembre es va fer públic que Unitat d’Aran (UA), soci del PSC a la Vall i partit del Síndic, Francesc Boya, va amenaçar de trencar el pacte polític que manté amb els socialistes des del 1991 si el PSC acabava donant suport a una divisió en vegueries que inclogui l’Aran en l’Alt Pirineu. Finalment, el PSC s’ha compromès amb Unitat d’Aran a no fer-ho. Francesc Boya ha assegurat que té ‘paraules, compromisos formals de socialistes’ en aquest sentit, tot i que ha indicat que ara com ara no hi ha cap document per escrit que els oficialitzi.
Tarragona es mou per mantenir el nom
Una altra queixa que s’ha fet sentir amb força aquests últims dies és la de bona part de la societat tarragonina, que no vol que la vegueria tingui el nom de Camp de Tarragona, sinó simplement de Tarragona. La portaveu de la plataforma Mou-te Per Tarragona, Anna Gispert, critica, en declaracions a VilaWeb, que l’avantprojecte de llei s’hagi presentat en unes dates tan complicades, a final d’any, amb les festes de Nadal pel mig. ‘S’ha fet de pressa i d’una manera poc clara’, diu Gispert, que remarca el suport que té la demanda de la plataforma perquè la vegueria del Camp de Tarragona conservi el nom de vegueria de Tarragona i que aquesta ciutat en sigui la capital, contra la pretensió de Reu: ‘Hem presentat 4.800 al·legacions exposant que no entenem per què s’ha decidit el nom de Camp de Tarragona quan no hi ha cap document oficial amb aquest nom referint-se a institucions. No entenem per què les vegueries de Girona, Lleida i Barcelona conserven el nom de les capitals i la de Tarragona, no’, explica.
Justament avui hi ha convocada una concentració a la una del migdia al Pla de la Catedral per reclamar que es preservi el nom i la capitalitat de Tarragona.
Enllaços
Array
