‘Arribarem a Rafah, passi què passi’

‘Arribarem a Rafah, passi què passi’, va assegurar Laura Arau, una activista catalana de l’expedició internacional que aquests dies s’ha aplegat a Egipte per participar en una marxa no-violenta contra el blocatge de Gaza, la Gaza Freedom March. Aquesta expedició, en què participen una trentena de catalans, havia de sortir del Caire i provar d’arribar els dies 30 i 31 a la frontera de Rafah, que comunica amb Gaza, per trencar el blocatge, amb el suport de pacifistes palestins i israelians. Però les coses s’han complicat. El govern egipci, que havia prohibit la marxa i havia amenaçat de reprimir-la, va retenir ahir vuit catalans a la ciutat d’al-Arish, a quaranta quilòmetres de la frontera palestina de Rafah. Els taxistes i els conductors del transport públic d’al-Arish van rebre l’ordre de no transportar cap activista a la frontera.

‘Pensem arribar a la frontera, com havíem previst; si cal, hi anirem a peu’, va dir Laura Arau a VilaWeb. I, de fet, alguns activistes van poder arribar, en grupets, a la frontera palestina, tot evitant els controls policíacs egipcis, però vuit catalans, que ara es troben a la ciutat egípcia d’al-Arish, la que hi ha més a prop de la frontera, han estat retinguts per la policia egípcia, que els ha prohibit d’atansar-se a la frontera de Rafah. Ahir al matí, els van retenir a l’hotel on s’estatjaven, els van tallar la connexió a la xarxa i, quan van poder sortir de l’hotel, es van trobar que l’exèrcit els prohibia de desplaçar-se amb transport públic. Ara l’única cosa que podria dissuadir el govern egipci seria una carta de l’ambaixador espanyol, però segons Arau, l’ambaixada espanyola no vol fer-se càrrec dels retinguts, perquè Egipte havia prohibit la marxa i perquè l’ambaixada solament actua en cas de detenció. El Ministeri d’Afers Estrangers i de Cooperació espanyol des de la web ja va desaconsellar als participants en la marxa que anessin a Egipte amb finalitats polítiques, perquè les autoritats egípcies havien emès un comunicat recordant que no era permesa cap manifestació política ni solidària al país.

Un any després de la matança…

Tot això s’esdevenia ahir, dia 27 de desembre, exactament al cap d’un any de la invasió de la Franja de Gaza per l’exèrcit israelià, l’atac més sagnant des de la Guerra dels Sis Dies. El balanç de la incursió, que va durar tres setmanes i que va rebre el nom de ‘Plom endurit’, fou tràgic: 1.400 palestins morts, 13 israelians morts i la destrucció de les principals infrastructures d’aquella zona palestina, habitada per un milió i mig d’individus. Segons Amnistia Internacional, la meitat dels morts palestins eren civils, entre aquests 300 infants i 115 dones. També foren aterrats 53.000 edificis (entre els quals hi havia escoles). 

L’atac va culminar amb un alto-el-foc unilateral del govern israelià i de Hamàs, però la Gaza continua blocada per Israel, amb els sofriments consegüents. Els palestins tenen blocats, de fa temps, tots els accessos per terra, mar i aire i han de fer arribar la major part d’aliments i béns que consumeixen a través dels famosos túnels clandestins que connecten Gaza amb Egipte.

Tensió dura

L’aniversari de la matança anà acompanyat de molta tensió, car fa dos dies un colon israelià va ser assassinat a la ciutat de Tulkarem (al nord de Cisjordània) per un milicià de les Brigades de Màrtirs al-Aqsa d’al-Fatah, i dissabte l’exèrcit israelià s’hi tornà amb l’assassinat de sis palestins: tres  militants d’al-Fatah, morts a la ciutat cisjordana de Nablus, i tres palestins, a la franja de Gaza.

Enllaços
Array
Array
Array
Array
Array
Array