Telangana, vint-i-novè estat de l’Índia?

VilaWeb
Redacció
21.12.2009 - 20:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Administrativament, l’Índia és un estat federal constituït, ara mateix, per vint-i-vuit estats i set territoris de la Unió. Però des de la independència, a mitjan segle XX, la xifra ha variat molt. A les dècades de 1960 i 1970, especialment, hi va haver nombrosos estats que es van dividir seguint, sovint, motius lingüístics i religiosos. I quan semblava que s’havien començat a estabilitzar les fronteres interestatals índies, al 2000 es van afegir tres nous estats a la llista: Chhattisgarh, sorgit d’una part de Madhya Pradesh; Uttarakhand, al nord-oest d’Uttar Pradesh, i Jharkhand, format pels districtes meridionals de Bihar. Nou anys després, la qüestió ha tornat a la primera pàgina de l’actualitat arran del més que probable naixement de Telangana, a Andhra Pradesh.

Des de feia quatre dècades, alguns sectors d’aquesta regió deprimida del nord-oest d’Andhra Pradesh (un estat de la mida d’Alemanya, tant demogràficament com territorialment) reclamaven la separació perquè consideraven que el govern regional els desatenia. El 1969, la protesta va derivar en topades que van causar més de quatre-cents morts. La reivindicació va tornar al centre del debat polític d’Andhra Pradesh amb el canvi de mil·lenni, quan la divisió de l’estat va ser assumida periòdicament per uns quants partits polítics. Un d’aquests, el jove Telangana Rashtra Samithi (TRS), es va constituir amb l’objectiu principal d’obtenir l’estat de Telangana. Els acords puntuals d’aquesta formació amb el Partit del Congrés, al capdavant del govern federal des de 2004, ha permès avançar cap a la separació, que s’ha accelerat aquest mes de desembre amb un augment de les protestes i la vaga de fam començada pel president del TRS, K. Chandrashekar Rao. Per mirar d’aturar l’onada de tensió, el ministre d’Interior indi, P. Chidambaram, va moure fitxa el 9 de desembre i va admetre que el Partit del Congrés i el govern central acceptava la creació del nou estat.

L’anunci, doncs, obre la porta oficialment a un procés de debat que, probablement, desembocarà en la separació. Però també s’ha obert la porta a la conflictivitat. A Telangana, la decisió s’ha rebut amb alegria, però a Andhra Pradesh les protestes contra el desmembrament dels nou districtes i de la mateixa capital de l’estat, Hyderabad (considerada una de les capitals tecnològiques de l’Índia), no ha agradat gens: un centenar llarg de membres de l’assemblea regional ja han dimitit el càrrec, en signe de protesta. I a fora d’Andhra Pradesh, el Partit del Congrés haurà de gestionar a partir d’ara algunes reivindicacions semblants: a Assam es reclama de fa temps la creació del Bodoland; a Bengala es demana el Gorkhaland, i a Uttar, el Bundelkhand.

Si s’acaba materialitzant la divisió d’Andhra Pradesh i Telangana, al primer estat quedaran tretze districtes (entre els quals hi ha els més rics, els costaners), amb uns quaranta milions d’habitants. I al segon hi haurà els nou districtes del nord-oest, històricament menys desenvolupats, amb trenta-cinc milions de persones. Un debat paral·lel, amb tota seguretat, s’establirà al voltant de l’actual capital d’Andhra Pradesh, Hyderabad, enclavada a Telangana. El fet que sigui la seu de les divisions índies d’empreses tecnològiques com Google i Microsoft fa pensar a alguns en la concessió d’un estatus de territori de la Unió, que li permeti ser la capital de tots dos estats.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any