19.12.2009 - 06:00
‘És millor un acord dolent que cap acord’. Aquesta és l’explicació, poc entusiasta, del pacte que s’ha assolit aquesta nit a Copenhaguen, un acord no vinculant impulsat, entre d’altres, pels Estats Units i al qual s’hi ha afegit la UE i alguns països emergents. L’acord, de fet, quasi no compromet a res més que a seguir negociant. L’acord no s’ha pogut aprovar oficialment perquè ha comptat amb l’oposició de països de l’Amèrica Llatina i l’Àfrica, però el plenari n’ha pres nota i l’ONU ha assegurat que treballarà per a què l’any vinent acabi sent vinculant.
L’acord compromet els estats a no deixar que la temperatura de la Terra augmenti més de dos graus però sense concretar com es farà això. La negociació sobre les emissions de CO2 per al 2020 es negociaran a partir de l’any vinent, detall que el president Obama va presentar com una victòria i com l’indici que la cimera no ha fracassat. S’esperava, però, que el text parlés de la necessitat de reduir fins a un 50% l’emissions globals de CO2 el 2050. El text posa a sobre la taula el finançament a curt (30.000 milions d’euros) i llarg termini (100.000 milions anuals a partir de 2020).
El pacte està molt lluny de les expectatives generades a la cimera del clima. Alguns països de l’Amèrica Llatina i de l’Àfrica s’hi han oposat frontalment. Veneçuela, Nicaragua, Cuba i Bolívia denuncien que el text s’ha negociat a porta tancada, un fet que viola les regles multilaterals de l’ONU.
Qui tampoc no ha marxat satisfet de la reunió són les ONG. Algunes s’han manifestat a fora del recinte amb lemes com ‘La cimera del clima: una vergonya’. Creuen que s’han fet passos enrere en comparació amb el protocol de Kyoto.
