15.12.2009 - 15:24
Avui al matí ha començat a l’Audiència espanyola el judici a Egunkaria, gairebé set anys després d’haver estat clausurat. La sessió ha començat amb les peticions de pena de les acusacions, Dignidad y Justicia i l’AVT, que demanen entre 12 anys i 15 de presó per a Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Xabier Oleaga, Txema Auzmendi i Joan Mari Torrealdai. Aquest matí han declarat Uria i Oleaga, que s’han negat a respondre les preguntes de les acusacions. A la tarda, ha acabat de declarar Oleaga i també ho ha fet Martxelo Otamendi. El judici es fa sense l’acusació de la fiscalia, que fa temps que va demanar l’arxivament de la causa per manca de proves. Un centenar de persones s’han aplegat aquest vespre a la plaça Sant Jaume per mostrar el seu suport als periodistes encausats en aquest procés.
En resposta a les qüestions de la defensa, tots dos han tornat a negar cap vincle amb ETA i han insistit que l’organització armada no havia tingut res a veure amb el naixement del diari ni el seu desenvolupament. Uria també ha relatat les tortures a les quals va ser sotmès per la guàrdia civil. Quan la defensa ha demanat sobre aquestes tortures denunciades a Oleaga, el president del tribunal, Javier Gómez Bermúdez, no ho ha acceptat i ha dit que el judici no analitzava aquestes qüestions. Ara, Oleaga ha explicat que va fer la declaració policíaca després de patir tortures i que la guàrdia civil liprometés de deixar-lo ‘en pau’ si deia que el 1993 treballava a Egunkaria i que Uria va proposar-lo com a redactor en cap.
Els periodistes Pello Zubiria i Xavier Alegria, també processats en la causa inicial, no seran jutjats. L’un, Zubiria, primer director del diari, perquè la causa ha prescrit; i l’altre, Alegria, per ‘excepció de fet jutjat’: com que ja fou sotmès al macrojudici 18/98, tornar-lo a jutjar significaria imputar-li dues vegades el mateix fet.
L’Audiència espanyola va desestimar al juliol la petició de la fiscalia i de la defensa, que el 23 de juny havien demanat l’arxivament definitiu de la causa perquè no hi havia indicis per a mantenir-la. El diari basc Egunkaria fou clausurat el mes de febrer de l’any 2003 per ordre del jutge de l’Audiència espanyola Juan del Olmo, que també dictà la detenció dels periodistes que hi treballaven. En ocasió de l’aniversari, el 20 de febrer d’enguany el govern basc protestà pel tancament del diari i va demanar que el cas s’arxivés perquè es basava en ‘prejudicis derivats d’un àmbit extrajudicial’.
El govern basc s’ha referit avui a aquest judici. La portaveu, Idoia Mendia, ha confiat que el cas ‘acabi al més aviat possible amb la sentència corresponent’, ja que la causa porta més de set anys oberta, i ha dit que ‘una justícia lenta’ podia ‘deixar de ser justa’.
La campanya catalana, al Parlament de Catalunya
La campanya catalana de suport a Egunkaria ha convocat una concentració de protesta pel judici a la plaça de Sant Jaume a Barcelona, que s’ha fet avui a les vuit del vespre. Hi han assistit un centenar de persones, entre les quals hi havia un nodrit grup de periodistes, Dolors Camats, d’ICV, Antoni Garcia, d’ERC, Eva Fernández, de la FAVB, i Rafael Calderón, de la comissió de defensa del Col·legi d’Advocats. Entre els periodistes hi havia Umbert Roma, del Grup de periodistes Ramon Barnils, i Vicent Partal, director de VilaWeb, que ha llegit el manifest de suport als encausats d’Egunkaria. A més de la concentració d’avui al vespre, la solidaritat catalana amb el diari clausurat té previst de fer noves activitats de denúncia del judici al gener. La intenció és d’anar al Parlament de Catalunya i al Col·legi de Periodistes de Catalunya per exigir que aquests dos organismes tornin a prendre posició sobre el cas, com ja van fer l’any 2003, quan van tancar el diari basc. En aquella ocasió el Parlament va aprovar una proposició no de llei defensant la llibertat d’expressió i solidaritzant-se amb els afectats, i el Col·legi de Periodistes va qualificar el tancament de ‘gravíssim atemptat contra la llibertat d’informació’ (declaració, pdf).
Enllaços
Array
Array
Array
Array
Array
Array
