‘Copenhaguen és una oportunitat que el món no es pot deixar perdre’

  • El primer ministre danès, Lars Loekke Rasmussen i el responsable de l'ONU sobre canvi climàtic de l'ONU, Yvo de Boer han parlat durant l'acte d'inauguració de la trobada que se celebra a Copenhaguen (Dinamarca)

VilaWeb
Enric Borràs Abelló
07.12.2009 - 10:59

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ha començat la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que reuneix, durant dues setmanes, uns vint mil delegats de 190 països a Copenhaguen (Dinamarca) per acordar les línies mestresses del tractat que hauria de substituir del protocol de Kyoto a partir del 2013. La conferència pot ser, doncs, una fita històrica, si s’ateny un acord entre els països més contaminants del món com els EUA, Corea, la Xina, la Unió Europea, Mèxic o l’Índia i molts més. ‘Copenhaguen és una oportunitat que el món no es pot deixar perdre’, ha dit el primer ministre danès, Lars Loekke Rasmussen durant la inauguració de la cimera.

El responsable de l’ONU sobre canvi climàtic de l’ONU, Yvo de Boer també ha parlat i ha dit que mai en disset anys de negociacions sobre el canvi climàtic tants països diferents havien fet tantes promeses.

Però malauradament, sembla que no s’arribarà a acordar cap tractat que pugui substituir el de Kyoto, com s’havia previst; tot amb tot, els últims comunicats de països com la Xina i els Estats Units han animat una mica els organitzadors, fins al punt de creure que potser es podrà signar un acord sobre les línies generals d’aquest futur tractat, que hauria de superar el que se signà a Kyoto el 1997, clarament insuficient, segons els experts.

Quan es van tancar les jornades preparatòries de la Conferència de Copenhaguen, tingudes el mes passat a Barcelona, tot feia pensar que no s’arribaria a cap acord important. Ara Obama s’ha compromès a reduir d’ací a l’any 2020 un 17% les emissions de diòxid de carboni respecte les de l’any 2005; o sigui, un 5,5% respecte dels nivells d’emissió del 1990. És el primer compromís d’aquesta importància que adopten els EUA, però molts el troben insuficient perquè els experts recomanen reduccions força més dràstiques. La Unió Europea s’ha compromès a reduir un 20% les emissions contaminants respecte del 1990 i assegura que pot arribar al 30%, si els altres països desenvolupats assumeixen responsabilitats semblants.

Països com la Xina, Mèxic i l’Índia també han anunciat compromisos. El de la Xina, el segon país més contaminant del món, és crucial. Ara, en tots aquests casos, de països en procés de desenvolupament, el compromís no és pas tant de reduir les emissions com de fer baixar el ritme de creixement. El futur acord s’ha de basar en quatre pilars bàsics: compromís de cada estat de reduir les emissions, compromís de limitar el creixement de les emissions dels països en vies de desenvolupament; suport financer dels països industrialitzats als països que no ho són (10.000 milions de dòlars anuals del 2010 al 2020) ; i un sistema de control d’aquests diners.

Protestes ecologistes

Com ja va passar a Barcelona durant la reunió preparatòria, ecologistes de Dinamarca i de tot el món tenen intenció de protestar tots aquests dies amb la finalitat de pressionar els polítics perquè vagin tan enllà com sigui possible. La manifestació més multitudinària, acompanyada d’una conferència alternativa, es farà a més de cent països el dia 12, dissabte. Al bloc de l’Observatori del Deute Mundial es farà un seguiment de totes dues conferències, l’alternativa i l’oficial, des del punt de vista ecologista. 

Espionatge, escèptics i mitges veritats

Els escèptics sobre les greus conseqüències que pot tenir l’escalfament del planeta i la responsabilitat que hi té l’home han trobat ara una nova arma política: milers de missatges electrònics del centre britànic de recerca del clima. Robats del compte de correu electrònic del director, Phil Jones, contenen converses entre científics americans i britànics. Entre més qüestions, els experts discuteixen, en aquests missatges, sobre les dificultats de reconstruir temperatures històriques de determinades zones i els problemes amb què topen les seves investigacions.

Els escèptics fan servir aquests correus, descontextualitzant-los del procés de recerca, per dir que s’ha manipulat la importància de l’escalfament global i el paper que hi té l’home. I tot això ha saltat a la llum just abans de la Conferència de Copenhaguen, gairebé com un intent de manipular-la. Ara, en aquests mateixos correus els científics diuen que consideren fraudulents i mentiders molts dels estudis i dictàmens que neguen l’escalfament global.

Enllaços
Array
Array
Array
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any