Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  01.12.2009  06:00

El Tractat de Lisboa ordena des d'avui la Unió Europea

L'Alta Representant de la Política Exterior i la Seguretat Comuna, Catherine Ashton, n'assumeix formalment les funcions

Men?ame
 

Avui entra en vigor el Tractat de Lisboa que ordena l'estructura institucional i el sistema de competències de la Unió Europea. Catherine Ashton, Alta Representant de la Política Exterior, assumeix formalment les funcions que li pertoquen i esdevé vice-presidenta de la UE per cinc anys.

L'entrada en vigor del tractat implica la formalització del paper i els poders de l'Alta Representant per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna i Vicepresidenta de la Unió Europea, Catherine Ashton. Aquest càrrec combinarà les competències ostentades fins ara per l'Alt Representant de Política Exterior i el Comissari de Relacions Exteriors, que controlava el pressupost de la Comissió en matèria de cooperació i política exterior i el personal de l'àrea de l'executiu comunitari. Catherine Ashton, en representació del seu càrrec, presidirà el Consell de Ministres d'Afers exteriors de la UE.

Principals disposicions del Tractat de Lisboa

El Parlament Europeu, elegit directament pels ciutadans de la Unió, estrenarà noves competències legislatives, pressupostàries i de ratificació d’acords internacionals de la UE. En competències legislatives s'estableix un procediment de codecisió en el qual el Parlament estarà gairebé en peu d'igualtat amb el Consell, que és la representació dels estats membres.

Els parlaments estatals podran augmentar la seva participació en les activitats de la UE a través d'un nou mecanisme per tal de vetllar perquè la Unió actuï exclusivament quan la intervenció a nivell de la UE resulti més eficaç (principi de subsidiarietat).

La “iniciativa ciutadana” permetrà demanar a la Comissió que impulsi determinades propostes legislatives si s’aconsegueix reunir un mínim d’un milió de firmes de ciutadans d'un nombre significatiu d'estats membres.

La relació entre els estats membres i la Unió Europea quedarà més definida amb la catalogació precisa de les respectives competències.

S'estableix explícitament per primera vegada la possibilitat que un estat membre abandoni la Unió.

L’aprovació per majoria qualificada en el Consell s’ampliarà a d’altres polítiques per tal d’accelerar les decisions i millorar-ne l’eficàcia. S'abandona la necessitat d'unanimitat per a prendre determinades decisions.

Es crea el càrrec de president del Consell Europeu elegit per dos anys i mig, en vincula l'elecció directament als resultats de les eleccions europees, estableix noves disposicions sobre la futura composició del Parlament Europeu i sobre la reducció del nombre de comissaris i introdueix normes sobre les competències i els aspectes financers.

Es reforça la capacitat de la UE d’abordar qüestions prioritàries per a la Unió i els seus ciutadans, com l'actuació en el camp de la justícia, la llibertat i la seguretat contra el terrorisme o la delinqüència. Igualment amb d’altres camps com ara la política energètica, la salut pública, la protecció civil, el canvi climàtic, els serveis d’interès general, la recerca, la política espacial, la cohesió territorial, la política comercial, l’ajuda humanitària, l’esport, el turisme i la cooperació administrativa.

S'especifica els valors i objectius en què es basa la Unió.

Es mantenen els drets ja existents i se n'introdueixen de nous. Concretament, es garanteixen les llibertats i els principis enunciats a la Carta dels Drets Fonamentals, les disposicions de la qual passen a ser vinculants. La Carta conté drets civils, polítics, econòmics i socials.

S'estableix que la Unió i els estats membres actuïn conjuntament amb esperit de solidaritat si un estat membre és objecte d'un atac terrorista o víctima d'una catàstrofe natural o d'origen humà. També s'hi remarca la importància de la solidaritat en el sector de l’energia.

L’Alt Representant de la Unió per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, que també serà vicepresident de la Comissió, ha de donar més pes, coherència i visibilitat a l’actuació exterior de la UE. El nou Servei Europeu d’Acció Exterior assistirà l’Alt Representant en l’exercici de les seves funcions.

La personalitat jurídica única de la Unió vol enfortir la seva capacitat de negociació i fer-ne un actor més eficaç a escala internacional i un soci més visible per a d'altres països i organitzacions internacionals.

Men?ame