28.11.2009 - 23:30
Fa un mes que ‘Invisible’ es va publicar als Estats Units i el crític del New York Times, Clancy Martin, va dir que era la millor novel·la que Paul Auster havia escrit fins ara: ‘Tan bon punt acabes la novel·la la vols rellegir, perquè es llegeix amb rapidesa, amb facilitat, de forma sinuosa, i et preocupa que t’hagi passat per alt alguna part bona.’ Diu que és de la millor literatura americana contemporània: suau, elegant i lleugera. El crític assegura que no li van agradar les últimes novel·les d’Auster i que tenia por que a ‘Invisible’ Auster tornés a fer d’Auster. Però ‘Invisible’, diu, proposa un nou Auster. Llegiu-ne un fragment.
La història se situa a Nova York el 1967: Adam Walker, un jove aspirant a poeta, estudiant de la Universitat de Columbia, coneix casualment en una festa un enigmàtic professor francès, Rudolf Born, i la seva discreta i seductora parella. Aquest encontre inicial es converteix en un triangle amorós pervers i, amb poc temps, desemboca en un inesperat acte virulent que canvia el curs de la seva vida.
Segons s’explica en la contracoberta: La trasbalsadora experiència de joventut d’Adam Walker, els seus primers aprenentatges sobre els misteris de la vida –hi ha vicis, obsessions, violència i sexe–, recorren sinuosament les pàgines de ‘Invisible’. Una història que, explicada per tres narradors, viatja en el temps entre 1967 i 2007 i se situa en llocs tan diversos com Nova York, París o una aïllada illa caribenya, i en la qual Paul Auster transita ben explícitament per la fina frontera entre realitat i ficció.
Enllaços
Array
Array
Array