26.11.2009 - 20:00
Una de les extensions de la reflexió inicial sobre la relació que mantenim amb el temps és la xarxa CittaSlow, en la qual s’han aplegat des del 1999 més d’un centenar de municipis de tot el món que aposten per la qualitat de vida i rebutgen l’homogeneïtzació. A casa nostra s’hi han adherit Begur, Bigastro (Baix Segura) i Pals (Baix Empordà).
També hi ha l’Slow Design, un concepte de decoració ecològica i ètica impulsat per l’universitari anglès Alastair Fuad-Luke. Al darrere, hi ha la idea de demanar als dissenyadors que s’allunyin de la invasió de la decoració estandarditzada, regida per la llei de la producció. En aquesta línia, manté molts punts de contacte amb l’Slow Architecture.
El moviment Slow Tourism o Slow Travel es va constituir oficialment el 2007 per promoure el turisme responsable i innovador, i salvaguardar el dret dels ciutadans de gaudir de la natura i el paisatge, la cultura, la gastronomia, la història i les tradicions de cada territori. Amb tot, hi ha qui hi veu una tendència hereva dels escriptors de viatges europeus del segle XIX, que ja van reaccionar fa més de cent anys contra el culte a la velocitat.
La denominació Slow Wear (o Slow Clothing) designa la tendència del sector de la roba i la moda de combinar i introduir criteris ecològics, sostenibles, ètics i d’utilitat en la vestimenta.
La llista de moviments slow encara és més llarga: hi ha l’Slow Reading (o Slow Books), que proposa de llegir de manera reflexiva, per augmentar-ne la comprensió i el plaer; l’Slow Painting, aplicat a la pintura i a l’art en general; l’Slow Parenting i l’Slow Schools, centrats en l’educació dels infants; l’Slow Science i l’Slow Programming, aplicats als camps científic i tècnic, i l’Slow Money, que proposa d’invertir en iniciatives ‘slow’.
Enllaços
Array
Array
