26.11.2009 - 06:00
Els processos de fusió de caixes canvien per complet el model financer del país. Si s’acaben concretant els processos ja iniciats, el país passarà de quinze a nou caixes i, en cas que es conreti la fusió valenciana que prova d’impulsar el govern de Camps, passaria a set caixes. De moment, només les caixes de les Illes, Sa Nostra i Caixa de Pollença, no han entrat a cap negociació ni projecte de fusió.
La forta pressió del Banc d’Espanya per a accelerar les fusions comença a fer efecte i en pocs mesos ja es comença a dibuixar un mapa de caixes catalanes completament nou, malgrat les reticències tant dels sindicats com de diversos sectors de la societat. Ahir, els consells d’administració de Caixa Penedès i Caixa Laietana, les úniques caixes del Principat que encara no havien entrat formalment en cap procés de fusió, van aprovar per separat el projecte d’integració d’ambdues entitats que, segons fonts pròximes a la negociació, es negocia en base al Sistema Institucional de Protecció (SIP), una fórmula de fusió que permet mantenir les dues marques sense canviar-ne el nom i la major part dels òrgans de govern. Això sí, obliga a la creació d’un ens controlador per a la gestió conjunta. L’entitat resultant tindria uns actius que rondarien els 32.000 milions d’euros, amb una retallada de plantilla d’uns 400 treballadors sobre un total de 4.000 i unes 900 oficines.
De moment, però, el procés més avançat és el de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Girona i Caixa Manlleu, que ja ha estat aprovat amb tot el gruix de mesures laborals, i amb un préstec de l’estat espanyol a través del FROB, el fons del govern espanyol per a promoure les fusions de caixes, d’entre 400 i 500 milions d’euros.
Els perills del FROB a les fusions
Aquest fons, que segons el Consell Consultiu de la Generalitat infringeix l’estatut, és vist amb molt recel, car fer-ne ‘ús dota el Banc d’Espanya de quotes participatives de l’entitat resultant que li permeten d’intervenir en la gestió que i, en cas que l’entitat no pugui retornar el préstec, el Banc d’Espanya pot vendre a qui cregui convenient.
De fet, la fusió de les caixes Catalunya, Tarragona i Manresa, la segona més avançada, ha topat amb una forta oposició dels sindicats precisament per aquest motiu, a més de la proposta laboral que, tot i que ahir fou modificada, continua tenint l’oposició d’una part important dels sindicats.
En la reunió que hi hagué ahir amb els sindicats, les direccions rebaixaren la proposta de 1.800 acomiadaments i a 1.300, i el tancament previst d’oficines de 500 a 395. Cal tenir present que les caixes de Tarragona i Manresa sumen actualment 426 oficines, amb la qual cosa el tancament d’oficines previst per les entitats equival pràcticament a mantenir el mateix nombre d’oficines de Caixa Catalunya, que seria l’entitat amb més oficines tancades. Les direccions van dir que s’havia arribat a un ‘principi d’acord’, però els sindicats, tot i que va reconèxier els avenços, van negar que hi hagués cap acord. Tot amb tot, ahir uns dos-cents treballadors de Caixa Manresa es van concentrar a les portes de l’entitat a Sant Fruitós de Bages mentre s’hi feia el consell d’administració per a protestar contra la fusió. Avui hi ha prevista una nova reunió.
Els sindicats, especialment el Sindicat d’Estalvi de catalunya (SEC), el segon en pes dins de Caixa Catalunya, reclama més informació sobre el model de l’entitat resultant de la fusió. ‘Ens demanen que signem un pacte a cegues’, va dir ahir Raquel Puig a VilaWeb, secretària de la secció sindical de Caixa Catalunya del SEC. ‘Sense cap detall del model de negoci de l’entitat resultant, com quants diners volen demanar al FROB, si els pensen tornar, quines oficines pensen tancar, etc, no podem signar aquest pacte perquè no queda gens clar quina és la meta de tot plegat’.
El secretari de la secció sindical d’UGT, Josep Gisbert, es va mostrar força més optimista i va dir que el principal escull per al sindicat són les condicions laborals perquè ‘encara hi ha qüestions que cal aclarir’. CC OO, el sindicat majoritari, va declinar fer declaracions abans de l’executiva del sindicat que es fa avui.
Gerardo Camps diu que cada entitat és lliure de fusionar-se amb qui vulgui
Al País Valencià, el govern prova d’impulsar la fusió de les tres caixes valencianes mentre Caja Madrid també pressiona per a fusionar-s’hi. En aquest context, el conseller d’Economia valencià, Gerardo Camps, que va protagonitzar el primer enfrontament polític sobre aquesta qüestió, va dir ahir en seu parlamentària que els consells d’administració de cada entitat són autònoms i independents per a decidir amb qui es volen fusionar. Camps va dir que el govern no acceptarà pressions ‘vinguin d’on vinguin’, en clara referència a Caja Madrid, que a cerca en territori valencià i gallec, on hi governa el PP, entitats disposades a fusionar-s’hi en l’aspiració de fer la competència a la Caixa.
Fonts de Caixa Ontinyent, la més petita del territori valencià, ja van explicar a VilaWeb que prefereixen, malgrat les pressions, mantenir-se al marge dels processos de fusió perquè la caixa gaudeix d’una salut envejabe i la fusió podria hipotecar seriosament una part molt important de l’obra social d’aquesta caixa a la Vall d’Albaida. Aquest projecte de fusió també ha topat amb l’oposició d’una part important de l’empresariat alacantí, que defensa la solvència i la independència de la CAM.
