Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  20.11.2009  13:04

Els eurodiputats del país critiquen els dèficits democràtics en l'elecció del president de la Unió

VilaWeb recull l'opinió d'Andreu Perelló, Ramon Tremosa, Raül Romeva i Oriol Junqueras sobre la designació del flamenc Van Rompuy

Men?ame
 

'Ha estat un joc de pòquer entre els governs, no un debat polític', opina Raül Romeva sobre la designació del democristià flamenc Herman Van Rompuy per al càrrec de president de la UE. També han criticat el procediment els altres eurodiputats del país: 'Ha estat un mètode soviètic', segons Ramon Tremosa; 'Hem trobat a faltar més democràcia', diu Oriol Junqueras; 'Cal que la democràcia a la UE arribi més lluny', demana Andreu Perelló. VilaWeb n'ha parlat amb tots ells.

Tots critiquen el procés seguit per a designar tant Von Rompuy com la nova representant de política estrangera europea, Catherine Ashton, encara que Andreu Perelló, que espera, tanmateix, que els ciutadans puguin elegir aquests càrrecs en unes votacions, és més comprensiu. 'Cal que la democràcia arribi lluny; això no vol pas dir que la constitució europea sigui mal feta. Si és cert que hi ha dèficits democràtics, també ho és que el parlament europeu és molt potent i cal anar pas a pas. Fa trenta anys no ens imaginàvem que disposaríem dels instruments que tenim ara la Unió. Però no és fàcil de construir-la Unió; no ho és tant com ho va ser la construcció dels Estats Units, on tothom parlava la mateixa llengua i on van robar la terra als indis.'

Per l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, cal fer uns quants passos abans de poder elegir el president de la Unió per votació directa: 'Ara seria contraproduent, perquè la participació seria segurament molt baixa, com sigui que molta gent veu aquesta institució massa lluny.' Per tant creu que, el president, l'ha d'elegir el parlament, cosa que no priva que, més endavant, l'elecció sigui per votació directa. 'He trobat a faltar més democràcia: els càrrecs, els hauria de triar el Parlament Europeu. No dubtem que aquest procés no sigui democràtic, però és més mediatitzat i condicionat pels egoismes d'estat'.

Tant si l'elecció del president es fa parlamentàriament com si es fa per sufragi directe dels ciutadans, l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, troba que cal canviar el procediment, perquè ara se supedita a la lògica intergovernamental, no pas a la lògica l'europeista. 'Que no hi hagi un veritable debat públic, amb candidats i amb una consulta ciutadana, agreuja el dèficit democràtic europeu. Ha estat un joc de pòquer entre els governs.'

L'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, és del mateix parer: 'Ha estat un procés fet d'esquena al parlament, d'estil soviètic, sense transparència, sense conèixer els candidats. Hi ha encara dèficits democràtics i esperem que hi hagi una reforma perquè els ciutadans puguin elegir el president per sufragi universal.' També opina que en l'elecció del president i de l'alta representant s'ha seguit un joc d'equilibris entre estats perquè es mantingui la mateixa dinàmica que regeix el funcionament de les institucions europees. 'Sarkozy i Merkel volien un president que fes més de 'chairman'; que no tingués un perfil polític fort. Cap estat no volia un gran dirigent que fes ombra als mandataris de cada un.'

Perfil baix

Els eurodiputats remarquen el perfil polític baix tant de Van Rompuy com d'Ashton. 'La figura dels elegits té a veure amb el procés. S'ha seguit la mateixa lògica amb què es designa el president de la Comissió: perfils baixos que no incomodin els governs', opina Romeva, que considera, com a fet positiu, que la figura del president de la Unió aportarà, si més no, una certa continuïtat a la tasca representativa perquè fins ara 'hem funcionat a base d'impulsos semestrals'. De Van Rompuy, Romeva en critica que sigui una figura política burocràtica, que no tingui un perfil potent. Tremosa, en canvi, en subratlla que és un federalista europeu i que provarà de donar més poder a la Unió en detriment dels estats. A Junqueras, li plau que Rompuy provingui de la vella escola de la democràcia cristiana, 'sempre sensible a l'hora de construir l'estat del benestar; per tant, no tindrà temptacions ultraliberals'. Andreu Perelló, en canvi, s'ha estimat més de no opinar sobre la tasca que pugui dur a terme. 'Si més no, se li han de donar els cent dies de gràcia'.

Un president 'sensible al fet català'

Tant Tremosa com Junqueras han destacat que el nou president sigui un nacionalista flamenc. 'És sensible al fet català i a les nacions sense estat', ha dit l'eurodiputat de CiU. 'És sensible a les diversitats lingüístiques i nacionals d'Europa. I si comptem començar un procés autodeterminista, aquests anys vinents, ell no s'hi oposarà frontalment', ha dit Junqueras.

Men?ame