20.11.2009 - 06:00
Mentre al Principat el procés de fusió de caixes topa amb una oposició de diversa mena, ahir va esclatar al País Valencià la primera desavinença política sobre la fusió que prova d’impulsar el govern valencià entre Bancaixa, la CAM i Caixa Ontinyent. És justament aquesta última, la més petita, la que veu amb preocupació la fusió, perquè els comptes demostren que no ho necessita i perquè la força inversora en el seu territori se’n ressentiria.
Fonts de Caixa Ontinyent han explicat a VilaWeb que ja fa temps que es demanen en què els beneficiaria una fusió amb unes altres caixes. I per més que hi raonin no surten de la conclusió que desaparèixer, amb totes les coses que comporta, o diluir-se en una gran entitat tan sols per ajudar a millorar una mica els balanços de les altres caixes no és una opció convenient. D’una banda, la inversió i l’obra social a la Vall d’Albaida de Caixa Ontinyent, que acaba de celebrar el 125è aniversari, és molt valorada, car supera i substitueix en molts àmbits la inversió del govern valencià a la comarca.
D’una altra banda, l’entitat té una salut envejable, amb una taxa de morositat del 3,29%, força més baixa que no la taxa actual del sector, que de mitjana supera el 5%, sense tenir en compte els immobles que les caixes s’han adjudicat per impagaments (que en el context de crisi actual no deixa de ser una mena de morositat) i que, a Caixa d’Ontinyent, també representa una part proporcionalment petita respecte de les altres caixes. Segons fonts de l’entitat, la posició econòmica a anys vista és bona i no necessita cap mena d’operació de rescat.
Els perills del FROB
En aquest context, aquestes mateixes fonts, recorden que l’ús del FROB, el fons del govern espanyol per a promoure i accelerar les fusions de caixes, pot fer perillar notablement la funció social de la caixa i la inversió que fa al territori: el préstec del Banc d’Espanya a través del FROB es convertiria al cap de pocs anys en unes quotes participatives que, a més de ser inicialment controlades pel govern espanyol, qualsevol banc comercial podria adquirir amb facilitat. Aquesta adquisició eliminaria tota funció social i dislocaria els òrgans de govern actuals de les caixes, en què hi ha un representació social i política del territori.
Un dels exemples europeus més clars d’aquest fenomen s’ha viscut a Itàlia, on les caixes van començar un procés de concentració que va culminar amb la separació dels òrgans de govern de la gestió econòmica d’una banda, i de l’obra social de l’altra, convertida en fundacions. A la pràctica, les caixes van començar a operar com els bancs i les fundacions responsables de l’obra social van acabar tenint un paper residual.
Les xifres de la fusió
Caixa Ontinyent té actualment uns valors d’uns 2.000 milions d’euros, mentre que els de la CAM són d’uns 80.000 milions i els de Bancaixa d’uns 100.000 milions. Les mateixes fonts es demanen, doncs, quin interès hi ha a implicar aquesta caixa en la fusió tenint en compte que el valor econòmic absolut que hi aportaria no ultrapassaria l’1% i, en canvi, la pèrdua en obra social i arrelament territorial seria, segurament, molt important.
Enllaços
Array
Array
Array
