20.11.2009 - 08:35
Mentre al Principat el procés de fusió de caixes topa amb oposicions diverses, ahir va esclatar al País Valencià el primer desencontre polític en el debat sobre la fusió que prova d’impulsar el govern valencià entre Bancaixa, la CAM i Caixa Ontinyent. Justament aquesta última, la més petita, veu amb preocupació la proposta, car els seus comptes demostren que no ho necessita i la seua força inversora al territori se’n ressentiria.Fonts de Caixa Ontinyent han explicat a VilaWeb que ja fa temps que es pregunten en què els beneficiaria una fusió amb altres caixes. I per més que hi rumien, arriben a la conclusió que desaparèixer, amb tot el que comporta, o diluir-se en una gran entitat amb el designi final d’ajudar a millorar tan sols una mica els balanços d’altres caixes no és una opció convenient. D’una banda, la inversió i l’obra social de Caixa Ontinyent a la Vall d’Albaida, que acaba de celebrar el 125è aniversari, és molt valorada, car supera i substitueix en molts àmbits la inversió del mateix govern valencià a la comarca.
I, d’altra banda, l’entitat té una salut envejable, amb una taxa de morositat del 3,29%, molt més baixa que la taxa actual del sector, que de mitjana supera el 5%, sense tenir en compte els immobles que les caixes s’han adjudicat per impagaments (que en el context de crisi actual no deixa de ser una forma de morositat) i que, a Caixa d’Ontinyent, representa una part proporcionalment petita respecte a altres caixes. Segons fonts de l’entitat, la posició econòmica a anys vista és bona i no necessita cap mena d’operació de rescat.
Els perills del FROB
En aquest context, les mateixes fonts, recorden que l’ús del FROB, el fons del govern espanyol per a promoure i accelerar les fusions de caixes, pot esdevenir un perill important sobre la funció social de la caixa i la inversió que fa al territori: el préstec del Banc d’Espanya a través del FROB es convertiria en pocs anys en una quotes participatives que, a més de ser inicialment controlades pel govern espanyol, qualsevol banc comercial podria adquirir amb facilitat. Aquesta adquisició eliminaria tota funció social i trencaria els òrgans de govern actuals de les caixes, on hi ha un representació social i política del territori.
Un dels exemples europeus més clars d’aquest fenomen s’ha viscut a Itàlia, on les caixes van començar un procés de concentració que va culminar amb la separació dels òrgans de govern de la gestió econòmica d’una banda, i de l’obra social de l’altra, convertida en fundacions. A la pràctica, les caixes van començar a operar com els bancs i les fundacions responsables de l’obra social van acabar tenint un paper residual.
Les xifres de la fusió
Caixa Ontinyent té actualment un valor d’uns 2.000 milions d’euros, mentre que la CAM suposa uns 80.000 milions i Bancaixa uns 100.000 milions. Les mateixes fonts es pregunten, doncs, quin interès hi ha per a implicar aquesta caixa a la fusió tenint en compte que el valor econòmic absolut que hi aportaria vorejaria tan sols l’1% i, en canvi, la pèrdua en obra social i arrelament al territori podria ser molt important.
Enllaços
Comunicat de premsa de Caixa Ontinyent sobre les taxes de morositat i solvència (30-10-2009).
Informes anuals entre el 2001 i el 2008 de Caixa Ontinyent.
VilaWeb: L’aliança PSOE-PP imposa la Loapa financera a les caixes.
