11.11.2009 - 06:00
L’editorial Bromera publicarà al català l’obra de Herta Müller, recent guanyadora del Premi Nobel de Literatura. Fins ara era inèdita en català. Bromera ha competit amb tres editorials més que negociaven per obtenir els drets de publicació. Al voltant del 10 de desembre, dia en què es lliuraran els guardons, Bromera publicarà dues novel·les: ‘L’home és un gran faisà en el món’ (podeu llegir-ne un fragment, en exclusiva) i ‘La bèstia del cor’.Bromera ha contractat de moment quatre títols. A més dels ja dits, de cara a la primavera del 2010 també publicarà el llibre de relats ‘En terres baixes’, que és el primer que va publicar i que va ser censurat a Romania i fins molts anys després no es publicaria íntegre a Alemanya; i la seva darrera novel·la, ‘Atemschaukel’ (encara no té títol en català), que segons la crítica internacional, és l’obra més poderosa de l’autora. Però Herta Müller té vint-i-dues obres publicades fins ara, entre les quals hi ha també poesia i assaig. La voluntat de Bromera és no quedar-se amb aquests quatre títols inicials, sinó apostar per l’autora i anar oferint tota la seva obra al català, segons que ha explicat a VilaWeb el director literari, Joan Carles Girbés.
Bromera ha aconseguit els drets de publicació contra pronòstic. Com va anr la negociació? Diu Girbés: ‘De vegades no és una qüestió de diners només aconseguir els drets. En qualsevol negociació de drets totes les editorials interessades tenen unes virtuts que encaixen amb el que vol l’autor. Hi ha una part contractual i una altra part més relacionada amb el catàleg, la seriositat etc. En el nostre cas, diria que va pesar la il·lusió amb la qual vam defensar la voluntat de publicar-la i també el fet que siguem una editorial independent, que no formem part de cap gran grup. De fet, Müller a Alemanya publica en una editorial independent.’
‘Ens fa moltíssima il·lusió publicar Herta Müller. Però el fet que encara no es trobés editada en català m’ha fet reflexionar: Com és que cap editor català ha apostat fins ara per aquesta autora? El dia que es va saber la guanyadora del Nobel, molts editors vam patir la síndrome del ‘Herta què?’. És una autocrítica que vaig anotar al bloc (‘Tirant al cap‘). De vegades els editors no posem prou atenció en autors que tenen un gran potencial com la Herta Müller, i en canvi aquesta és part de la nsotra feina.’
Bromera ja té precedents en publicar premis Nobel, perquè en el seu catàleg figuren les obres del turc Orhan Pamuk (Premi Nobel 2006) i de l’egipci Naguib Mahfouz (Premi Nobel 1988). Però Joan Carles Girbés ens confirma que Bromera no persegueix els Nobel de Literatura per sistema. En el cas de Herta Müller, què el va fer decidir d’apostar-hi? Respon: ‘Encara sota la síndrome del ‘Herta què?’, vaig començar a cercar informació de l’autora per internet. Vaig trobar fragments de la seva obra en anglès, en castellà; vaig descobrir la seva vida… De seguida em va interessar i la vaig imaginar en el nostre catàleg: Herta Müller té una veu molt personal, és especialment atractiva la seva escriptura, però no és una escriptora amable, parla d’emigrants, de desposseïts… És una realitat que convé reivindicar perquè no es repeteixin els fets terribles que ella explica.’
Girbés també destaca la seva sensibilitat: ‘Són històries dures les que planteja, però explicades amb molt de sentiment. Aquesta autora té la capacitat de crear imatges a partir de la quotidianitat, fer de la quotidianitat metàfores brillants. I això és la força de la paraula. Això és la gran literatura.’
La literatura d’aquesta autora està impregnada de vivències personals. Ella mateixa ha dit que tot el que ha escrit està relacionat amb el que li va tocar viure durant trenta anys sota una dictadura, la de Ceaucescu a Romania. Müller va néixer en un poble romanès amb majoria de parla alemanya.
El faisà i la bèstia al cor
Segons una nota de l’editorial, ‘L’home és un gran faisà en el món’ (que té 128 pàgines i el tradueix Ramon Monton) retrata la desintegració d’una comunitat germànica a la Romania rural, dins d’una atmosfera opressiva d’insòlita cruesa. I ‘La bèstia del cor’ (que tradueixen Laura Albinyana i Josep Franco), distingida amb el premi IMPAC (que atorguen els bibliotecaris a Dublin a un llibre traduït a la llengua anglesa), narra la història d’un grup d’amics, estudiants, professors i enginyers que sucumbeixen a la dictadura romanesa i se suïciden.
M. S.
Enllaços
Notícia anterior: ‘L’escriptora germano-romanesa Herta Müller s’emporta el Nobel de Literatura‘.
