06.11.2009 - 20:00
Antonio de Pimentel i el cardenal Mazzarino van signar a París, el 5 de juny de 1659, un tractat entre la monarquia hispànica i la francesa que va rebre l’aprovació reial a l’illa dels Faisans (entre Hendaia i Irun) el 7 de novembre d’aquell mateix any. Es tractava del tractat dels Pirineus (alguns capítols traduïts, en pdf), un tractat que formava part del contracte de matrimoni entre la filla del monarca hispànic, Felip IV, i el mateix Lluís XIV, regent francès. Com en tantes altres ocasions, els pactes entre les monarquies absolutistes la van acabar pagant els catalans. Entre les clàsules del tractat, s’hi destacava la partició del territori nord-català. El Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya passaven a mans de la monarquia francesa sense que cap institució catalana fos consultada sobre el pacte.Tres-cents cinquanta anys després d’aquells fets, la mobilització ciutadana ha agafat la iniciativa, arran de la inactivitat de les institucions, i sortirà al carrer demà, 7 de novembre, per demanar la derogació del tractat i la recuperació de la unitat entre catalans del nord i del sud (‘Els catalans no tenim fronteres‘, pdf). La Comissió 350 anys s’ha creat per a l’ocasió amb la voluntat de commemorar-ne l’aniversari i d’aplegar les entitats cíviques en la convocatòria dels actes. Formen part de la comissió la Federació d’Entitats, el Casal Jaume I de Perpinyà, el Col·lectiu de Professors de Català per Adults, Aire Nou, CatNord, la Plataforma per la Dignitat, l’Assemblea Nord-Catalana, VilaWeb Catalunya Nord, Maulets, Comissió 11 de Setembre del Penedès, la Coordinadora Obrera Sindical i 10 Mil en xarxa.
Enllaços
Diari de l’Escola: Tractat dels Pirineus: tres-cents cinquanta anys.
Dossier informatiu a la revista Presència.
Col·loqui internacional ‘Del tractat dels Pirineus [1659] a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?‘ celebrat del 17 al 20 de juny d’enguany.
