02.11.2009 - 06:01
Prop de quatre mil representants de més de cent noranta països, experts en el canvi climàtic i autoritats sobre la matèria, participen, d’avui a divendres, en la Conferència del Canvi Climàtic Barcelona 2009. És l’última que ha de preparar la Conferència del Canvi Climàtic de l’ONU que es farà el desembre a Copenhaguen, on es decidirà l’estratègia internacional contra el canvi climàtic a partir del 2010, quan prescriurà el protocol de Kyoto.La conferència que es fa aquests dies al Barcelona Convention Centre maldarà per acostar posicions dels països que hi participen a fi que la cimera de Copenhaguen es pugui tancar amb un acord ambiciós subscrit per tants països com sigui possible. Cal recordar que, el protocol de Kyoto, el ratificaren cent vuitanta-quatre països, però no els Estats Units, el més poderós del món i el segon que emet més gasos contaminants, després de la Xina.
El Grup Intergovernamental d’Experts en el Canvi Climàtic (IPCC) va publicar l’últim dictamen el 2007. Hi deia que l’escalfament del planeta era inequívoc, com evidenciava l’augment del desglaç, del nivell de la mar i de la temperatura de l’aire i de l’oceà; també deia que la major part de l’augment tèrmic observat des de mitjan segle XX era degut, molt probablement, a una major concentració de gasos d’efecte hivernacle antròpics (causats per l’home). Tot plegat feia imperiós un acord internacional, assolit el 2009 a tot estirar.
Aquest acord s’hauria de segellar el mes vinent a Copenhaguen. De totes maneres, Yvo de Boer, secretari de la Convenció de l’ONU sobre el Canvi Climàtic, va dir no fa gaire que no creia que en pogués sortir un nou tractat amb tots els ets i uts. A més a més, la Unió Europea va acordar divendres, després de dures negociacions, d’anar a Copenhaguen amb una posició comuna poc concreta.
La Unió Europea va dir que pagaria la quota de diners que li pertocava perquè els països en vies de desenvolupament poguessin combatre el canvi climàtic (necessitaran cent mil milions d’euros l’any a partir del 2020, segons la Unió), però no va comprometre xifres concretes, cosa que els grups ecologistes van criticar molt. Aquesta manca de concreció és molt indicativa, si pensem que la Unió passa per capdavantera en el combat contra el canvi climàtic: segons el compromís contret, el 2020 hauria d’haver reduït un 20% (un 30%, en cas d’acord internacional) l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i hauria d’haver augmentat fins al 20% el consum d’energies renovables.
Pressió ecologista
Aprofitant la reunió de Barcelona, on es decidirà en bona part què passarà a Copenhaguen, més de quaranta entitats han llançat la campanya ‘El clima no es ven‘. La intenció és de pressionar els polítics perquè, de Copenhaguen, en surti ‘un compromís ferm de reduir dràsticament i immediata les emissions de gasos hivernacle, i un programa creïble perquè l’ús de les energies fòssils s’hagi abandonat plenament a mitjan segle actual i la desforestació s’hagi aturat molt abans’.
L’objectiu final de la campanya és ‘evitar la crisi climàtica que tot just comença a manifestar-se’; per això va acompanyada de tot d’activitats (pdf), com la manifestació de dissabte a Barcelona.
Enllaços
Conferència del Canvi Climàtic Barcelona 2009.
Especial de la BBC sobre la conferència.
Bloc de la campanya ‘El clima no és en venda’.
