Perfil dels detinguts

  • Us oferim el perfil de Bartomeu Muñoz Calvet, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta

VilaWeb
Redacció
27.10.2009 - 15:05

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Bartomeu Muñoz Calvet, fill de l’últim alcalde franquista de Santa Coloma, és el dirigent de la federació del PSC al Barcelonès Nord i va substituir el 2003 Manuela de Madre a la batllia del municipi. Macià Alavedra va ser un dels fundador d’Esquerra Democràtica de Catalunya i des de principi dels vuitanta va tenir diversos càrrecs a la Generalitat fins que el 1997 va abandonar la política. Lluís Prenafeta va ser secretari general de Jordi Pujol entre 1980 i 1990. Durant els anys al govern, va impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior, i el 1990 va tornar a l’empresa privada. Josep Singla és el president de Proinsa i un empresari influent en el sector immobiliari.Bartomeu Muñoz, dirigent de la federació del Barcelonès Nord

Bartomeu Muñoz Calvet, batlle de Santa Coloma de Gramenet des del 10 de juny de 2003, és el primer secretari del PSC al Barcelonès Nord, una de les federacions amb més pes dins el partit. També és diputat de l’Àrea de Cooperació Local de la Diputació de Barcelona i exerceix de vice-president d’aquest ens.

Va néixer l’any 1957 a Santa Coloma i és fill de Blas Muñoz, l’últim alcalde franquista del municipi. És llicenciat en dret, està casat i té dos fills. Muñoz Calvet, ara detingut, va substituir el 2003 qui en aquell moment era l’alcaldessa, Manuel De Madre.

Va començar a militar a les files socialistes l’any 1974 i ha continuat la militància fins ara amb uns quants càrrecs públics i dins el partit. L’any 1981 va ser nomenat primer secretari de la Federació V, una de les més importants del partit pel gran pes demogràfic, càrrec que encara ocupa. També és membre del consell del PSOE. A més, havia format part, fins al 2008, de la comissió de control financer del PSOE, on va entrar l’any 1988. Tot i que va ser nomenat alcalde el 2003, Muñoz ja havia accedit a la batllia, en funcions, el 19 de febrer del 2002 per la baixa temporal de Manuela de Madre.

Escollit el 1983 per primera volta regidor a les llistes del PSC, l’any 2003 va presentar-se com a cap de llista i va guanyar les eleccions amb majoria absoluta. En les eleccions del 2007, Muñoz va repetir com a candidat i va ampliar amb un regidor la majoria absoluta.

A la Diputació de Barcelona, Bartomeu Muñoz va entrar-hi com a diputat l’any 1983. El 1988 fou nomenat diputat adjunt de l’àrea de Cooperació, presidida per de Manuel Royes. Sota la presidència de Celestino Corbacho, l’any 2004 fou designat vice-president primer de la Diputació de Barcelona. Actualment manté el càrrec sota la vicepresidència d’Antoni Fogué, regidor al seu ajuntament.

Macià Alavedra, la mà dreta de Pujol durant més de deu anys

Macià Alavedra va ser la mà dreta del president de la Generalitat Jordi Pujol durant més de deu anys. El 1982 va ser nomenat portaveu de CiU al Parlament i conseller de Governació. L’any 1987 va ser nomenat conseller d’Indústria i Energia fins al 1989, quan va canviar la cartera per la d’Economia i Finances. Després de les eleccions generals espanyoles de 1996, quan CiU va donar suport parlamentari al govern del Partit Popular presidit per José Maria Aznar, va negociar la cessió del 30% de l’IRPF a les comunitats autònomes. El 1997 va dimitir del seu càrrec i va abandonar la política per passar a ser president del consell d’administració de la societat Autopistes de Catalunya fins el 2003.

Macià Alavedra i Moner va néixer a Barcelona l’any 1934. És fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas. Va passar una part de la seva infantesa exiliat i es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. Més tard va treballar com assessor jurídic en l’empresa privada.

La seva trajectòria política va començar l’any 1952, quan va entrar a militar al Front Nacional de Catalunya. El 1975 va ser un dels fundadors, juntament amb Ramon Trias i Fargas, d’Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) i a les eleccions generals espanyoles de 1977 va ser escollit diputat a les corts dins el Pacte Democràtic per Catalunya. A les eleccions espanyoles de 1979 va ser escollit novament diputat, aquesta volta per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

A les eleccions al Parlament de 1980 va ser escollit diputat per la demarcació de Barcelona per Convergència i Unió (CiU), i reescollit a les de 1984, 1988, 1992 i 1995. El seu predecessor al càrrec de conseller d’Economia i Finances va ser, fins l’any 1989, Ramon Trias Fargas. Així mateix, el seu successor en el càrrec l’any 1997 va ser l’actual president de CiU, Artur Mas.

Després de ser president del consell d’administració de la societat Autopistes de Catalunya l’any 2003, també ha estat president de les societats Abertis Logístics i Kern Pharma SL.

Lluís Prenafeta, secretari general de Pujol als vuitanta

Lluís Prenafeta (Ivars d’Urgell, 1939), empresari i creador de la Fundació Catalunya Oberta, va ser la mà dreta del president Jordi Pujol entre 1980 i 1990, anys en què va exercir de secretari general de la presidència. Ell mateix exposa els seus dies al Palau de la Generalitat al llibre ‘L’ombra del poder’ (Planeta).

El seu pas per la política va començar per la base. Es va afiliar a CDC el 1976 i posteriorment va ascendir a president de districte de CDC i membre del Consell Nacional. Va col·laborar en les campanyes de CiU a les eleccions municipals i generals i va impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior, especialment a Mèxic i Veneçuela.

Pujol el va situar al seu costat als anys vuitanta, en què va coordinar els governs de CiU i va impulsar viatges oficials del president a països com els EUA, Israel i el Vaticà. Va impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior, i la creació de la Corporació Catalana de Radio Televisió. Ja fora de la Generalitat, va ser un dels accionistes del diari ‘El Observador’.

Va protagonitzar l’anomenat ‘cas Prenafeta’ per suposades irregularitats mentre exercia el càrrec de secretari general de Presidència. El fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Carlos Jiménez Villarejo, va acusar-lo de tràfic d’influències per les seves relacions amb companyies com ara Iberia, Barcelonesa d’Obres i Contractes o Consultoria d’Economia i Tributs. Però el 1993 l’Audiència de Barcelona va arxivar les diligències perquè no li va poder atribuir pas cap delicte.

El 1990 va tornar a l’empresa privada com a assessor en sectors immobiliaris i elèctrics. Va exercir de president de Petrocat i del Túnel del Cadí i després es va dedicar a les seves inversions en societats a Rússia. També va impulsar el diari ‘El Observador’, que va durar tres anys. El 2001 va crear la Fundació Catalunya Oberta, de caràcter catalanista i liberal, de la què n’és vicepresident.

Josep Singla, empresari influent en el sector immobiliari

L’empresari Josep Singla, president de Proinosa, enginyer industrial i president de Proinosa, va fundar la seva constructora el 1974. L’empresa va començar amb l’execució d’obra civil per a ajuntaments, com ara el de Barcelona i el de Sant Boi, i més tard va ampliar el seu radi d’actuació a l’obra industrial i l’edificació.

També és vice-president primer del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona, membre de la junta directiva de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) i integrant del consell d’administració de l’empresa mixta de recuperació i reciclatge de materials de la construcció Gestora de Runes.

Proinosa està relacionada amb una vintena d’obres d’aquests últims cinc anys a Santa Coloma, sobretot d’escales mecàniques. La companyia va obtenir un benefici de 6,1 milions d’euros el 2008 i va incrementar un 14% la seva facturació, fins a 210 milions d’euros. La cartera de negoci de la companyia ha pujat a 330 milions, i el 2009 preveia d’entrar al mercat d’Eslovàquia i explorar els mercats de Líbia i Algèria. Durant l’últim exercici, l’activitat de Proinosa en obra pública es va incrementar fins a més d’un 60% de la cartera total, mentre que en exercicis anteriors representava aproximadament un 40%.

A més, Proinosa té participacions en diferents sectors, com ara la promotora d’habitatges socials en renda Visoren, les residències per a la tercera edat a través de Vitalia Catalunya, i la construcció i explotació de centres esportius a través de Duet Sports. També opera en la fabricació de finestres amb K-line i en l’empresa d’enginyeria i construcció de façanes Espalú.

Proinosa està implicada en diverses obres de referència a Barcelona i el seu entorn, com la construcció de la Línia 5 del metro de Barcelona (en el tram Horta-Vall d’Hebron), la T1 de l’aeroport del Prat, la construcció i el manteniment dels nous jutjats de Cornellà, Sant Boi i el Prat de Llobregat, la Universitat Corporativa de Telefónica a La Roca del Vallès, i la remodelació dels cines París de l’avinguda Portal de l’Àngel de Barcelona i el teatre ‘El Molino’ de la capital catalana.

Lluís Casamitjana, president de la immobiliària Espais

Lluís Casamitjana és al capdavant de l’empresa immobiliària Espais, que va néixer el 1922 com a empresa constructora familiar. A començament dels anys vuitanta es va constituir Espais Promocions Immobiliàries, companyia que aplega totes les societats del grup. Opera tant en el sector residencial de venda i lloguer com el comercial, aparcaments, oficines, hotels i logística. A la web, Espais destaca la seva activitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, tot i que també treballa a Tarragona, Lleida i al País Valencià. A banda, també opera a Madrid, Andalusia, França, Bèlgica, Polònia, Rússia i els Estats Units.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any