Joan Laporta fa una crida a aixecar-se davant de qui maltracta Catalunya

  • El president del Barça participa a la marxa de torxes organitzada per Esquerra · 'Som una colònia política', declara Puigcercós · La Generalitat demanarà al Suprem la nul·litat del judici contra Companys

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
15.10.2009 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president del Barça, Joan Laporta, ha fet una crida a ‘aixecar-se davant de qui cada dia de l’any tracta Catalunya amb intransigència’ (àudio). Laporta ho ha dit en el discurs que ha fet al matí al castell de Montjuïc, després de participar en la marxa de torxes que organitza Esquerra per homenatjar Lluís Companys l’aniversari de l’afusellament. Justament avui, la Generalitat demanarà al Suprem espanyol la revisió del judici de Companys, perquè sigui declarat nul.’El record d’aquell assassinat ens ha de fer parlar clar i deixar de tenir por, i això ens exigeix que la nostra acció sigui coherent durant la resta de l’any’, ha declarat Laporta, que s’ha preguntat què pensaria Companys si pogués jutjar el que fa Catalunya actualment. I, acompanyat del president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha remarcat: ‘Als polítics moltes vegades us volen fer callar apel·lant al bé general. A mi també se m’ha intentat fer callar moltes vegades’ (àudio). Laporta també ha recordat l’ex-president del Barça Josep Sunyol, que també fou assassinat pel franquisme.

Catalunya, ‘colònia política’

Per la seva banda, Joan Puigcercós ha fet un elogi de la figura de Companys i una defensa de la política com l’eina que permet avançar en un moment de descrèdit. Puigcercós ha afegit que la ‘justícia social’ i la llibertat de Catalunya és ‘la mateixa cosa’.

Puigcercós ha afegit que ‘a partir d’ara el camí fa baixada’, ja que ‘el més difícil ja ha passat’. ‘Aquella Espanya rampant que semblava que havia de ser una potència emegent a Europa’, ha dit, ‘és un model que entra en una situació de crisi econòmica i política, com ho va ser l’Espanya de la pèrdua de les colònies de Cuba i les Filipines’. Segons Puigcercós, ‘ara queden altres colònies, com Catalunya, una colònia política que espera poder emancipar-se’.

Petició de nul·litat del judici a Companys

El govern de Catalunya es reuneix avui en sessió extraordinària per demanar al Suprem espanyol la revisió del judici de Companys. ‘Era una qüestió que el govern català tenia pendent, però arriba tard’, ha dit a VilaWeb el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes. Ha calgut que tot d’entitats demanessin al govern que pressionés per aconseguir l’anul·lació del judici.

Cruanyes ha demanat a l’executiu català que, si el Tribunal Suprem espanyol no revisa el judici, continuï reclamant-ho fins a aconseguir-ho. De moment, el govern català ha d’aprovar avui un acord instant el fiscal general de Catalunya a sol·licitar al Tribunal Suprem espanyol que revisi el judici. I és que, de recursos de revisió, solament poden interposar-ne els penats, els parents o el ministeri fiscal. D’acord amb la llei d’enjudiciament criminal, l’òrgan competent per a dirimir un recurs de revisió i per a declarar, si escau, la nul·litat de la sentència impugnada, és el Tribunal Suprem espanyol.

‘El govern espanyol no ha fet la seva feina’

‘L’executiu espanyol s’ha d’implicar i ha de promoure la revisió del judici a Companys’, segons Cruanyes, que considera que el govern espanyol no ha fet la seva feina. També creu que, si el Tribunal Suprem espanyol denega la revisió del judici, serà responsabilitat de l’executiu espanyol.

I és que el govern espanyol no ha fet cap pas per a aturar el procés contra Companys, malgrat les promeses de la vice-presidenta, María Teresa Fernàndez de la Vega, explicitades fa cinc anys a Montjuïc. Quan ha tingut esment de la iniciativa del govern català, De la Vega s’ha limitat a dir que la ‘respectava’, però que eren els tribunals que tenien ‘la paraula sobre aquesta decisió, no el govern espanyol’. Semblantment, l’anterior ministre de Justícia espanyol, Mariano Fernández Bermejo, quan li van demanar, ara fa un any, com actuaria el Tribunal Suprem espanyol en cas d’un recurs d’anul·lació del judici, va respondre que no podia saber-ho i va recordar que el decret de desenvolupament de la llei de memòria històrica es trobava encara al consell d’estat.

L’acte de reparació moral de Companys

De moment, el govern de Zapatero s’ha limitat a fer un acte de reparació moral de Companys, com la néta del president, Maria Lluïsa Gally, i el conseller d’Interior, Joan Saura van demanar fa un any a Bermejo. En efecte, finalment, Gally va rebre ahir a Mèxic el document de reparació moral de l’actual ministre de Justícia espanyol, Francisco Caamaño. Però la néta de l’ex-president va manifestar que el document solament tenia sentit si servia per aconseguir la nul·litat del judici sumaríssim contra Companys. Igualment ho veu el conseller d’Interior, Joan Saura, que va dir: ‘La reparació de la memòria de Companys és el primer pas de la nul·litat del judici que el va condemnar’.

Lluís Companys és l’únic president europeu democràticament elegit que va ser executat pel feixisme. L’afusellament havia estat dictat pel Consell de Guerra d’Oficials Generals tingut a Barcelona el 14 d’octubre de 1940, que l’acusà d’adhesió a la rebel·lió. Una sentència que no ha estat mai anul·lada i que ara el govern vol demanar que es revoqui.

Els primers passos, fa un any

Fa un any Saura i la néta de Companys es van reunir amb Bermejo per demanar-li un acte de reparació moral del president. Entre els documents que li van lliurar hi havia una carta de la néta de Companys, que diu que el seu avi va ser afusellat perquè detenia ‘la màxima representació institucional de la Generalitat de Catalunya’. Aquest va ser un primer pas perquè el Tribunal Suprem espanyol acabés tramitant la nul·litat del judici militar que el va sentenciar sense garanties democràtiques.

Enllaços
VilaWeb TV: Toni Soler: ‘Lluís Companys era més d’esquerres que no tots els polítics d’ara’.
Notícies relacionades a VilaWeb: El govern espanyol continua sense anul·lar el judici a Companys (30-01-09) | La Nit de la Memòria reivindica la resistència antifranquista de Benet, Brossa i Passola (27-1-09)
Mail Obert de Vicent Partal: Companys i els límits de la dignitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any