Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  13.10.2009  20:00

Últimes hores de Francesc Ferrer i Guàrdia

Busquem a les hemeroteques de 'La Vanguardia' i 'The New York Times' notícies relacionades amb l'execució del pedagog, avui fa cent anys

Men?ame
 

"Á las nueve menos cuarto, formadas ya las fuerzas en el foso de Santa Eulalia, Ferrer se colocó en medio del pelotón y se dirigió con paso firme hacia el indicado sitio. (...) Al llegar Ferrer frente al cuadro se cuadró delante del piquete que debía ejecutar la sentencia. Resistióse á arrodillarse y á volver la espalda. De cara a los soldados se le vendaron los ojos y en aquel momento dijo: —Soy inocente ¡Viva la Escuela Moderna! En el instante en que sintió que terminaba de anudarle el pañuelo, repitió: —Aún puedo decirlo: Soy inocente. ¡Viva la Escuela Moderna! Un momento después sonó la descarga y Ferrer, siempre de cara á los soldados, cayó en tierra. Las balas se habían incrustado en el cráneo; la muerte fue instantánea. A las nueve y cinco minutos quedaba cumplida la sentencia." És un fragment de l'article que es va publicar el 14 d'octubre de 1909 a La Vanguardia, en què es narren fil per randa les darreres hores del pedagog i pensador Francesc Ferrer Guàrdia (Alella 1859 - Barcelona 1909). El fundador de l'Escola Moderna, institució pedagògica de caràcter racionalista i laic, fou afusellat al castell de Montjuïc de Barcelona, després d'haver estat condemnat sense proves pels esdeveniments de la Setmana Tràgica (26 de juliol-1 d'agost de 1909).

Quatre dies abans, el 10 d'octubre de 1909, 'La Vanguardia' va publicar un altre article (pàgina 3 i pàgina 4) amb la transcripció del consell de guerra que se li va fer a la sala d'actes de la presó Model, sota l'acusació de delicte de rebel·lió militar.

En una altra hemeroteca històrica consultable en línia, la de The New York Times, també hi ha una descripció força detallada de les últimes hores de Ferrer i Guàrdia i de l'execució. S'hi explica que just abans de la mort va poder conversar una estona amb el seu advocat, Francesc Galceran Ferrer, a qui va recordar la tasca per la qual havia sacrificat la seva vida i també l'emoció que li va causar l'intent de la seva filla de salvar-lo, amb una apel·lació (no reeixida) a Alfons III. El text afegeix que Ferrer va declinar rebre els sants sagraments dels religiosos enviats per les autoritats, abans de ser afusellat per dotze soldats. El 16 d'octubre, el mateix diari novaiorquès va publicar una nota breu sobre l'enterrament en una fossa comuna del pensador, i el 24 d'octubre es va fer ressò d'una manifestació anarco-socialista pels carrers de la ciutat. Encapçalada per la històrica anarquista Emma Goldman, quan els sis-cents manifestants van passar per davant de la catedral de Saint Patrick no es van estar de cridar consignes com ara 'Down with the Pope', 'Down with Alphonso', 'Down with the Jesuits' i 'Down with the Catholic Church'. I és que, com va repetir Goldman al final de l'acte, el sentiment entre els anarquistes i socialistes era clar: l'església havia matat Ferrer i Guàrdia.

Buscant una mica més en l'arxiu del principal diari de Nova York, ciutat on per cert hi va haver una Escola Moderna (mapa), es poden trobar articles sobre les reaccions a l'execució a Barcelona i també a Bèlgica, un país on encara ara la figura del pedagog i educador és recordada amb un monument a Brussel·les i amb carrers que porten el seu nom en una seixantena de municipis.

Martí Crespo

Men?ame