12.10.2009 - 06:00
Ahir diumenge es va morir a la Clínica de l’Esperança de Barcelona Joan Martí Alanis, a 81 any, que va ser bisbe d’Urgell de 1971 a 2003. Actualment tenia el càrrec de bisbe emèrit d’Urgell. Com a co-príncep andorrà, Martí Alanis va contribuir a crear les condicions adequades perquè Andorra fes el pas cap a la modernitat institucional, amb l’aprovació de la constitució andorrana de l’any 1993.És previst que el cos embalsamat de Martí Alanis arribi dilluns a la Seu d’Urgell, on dimarts s’obrirà la capella ardent, al Saló del Tron del Palau Episcopal des de les quatre de la tarda fins a les nou del vespre. I el funeral se celebrarà a la cripta de la catedral de Santa Maria, dimecres a les onze del matí.
Joan Martí Alanis havia nascut el 29 de novembre de 1928 al Milà (Alt Camp), i va cursar estudis eclesiàstics al seminari de Tarragona de 1939 a 1951, any en què va ser ordenat sacerdot. Va ser destinat al Col·legi de la Mare de Déu de la Mercè, a Montblanc, del qual fou director el 1957, i el 1966 va fundar el Col·legi Menor Sant Pau del Camp de Mart de Tarragona.
Protagonista de l’Andorra moderna
El 25 de novembre de 1970 va ser nomenat bisbe d’Urgell, i el mes de març del mateix any va prendre possessió d’un càrrec inherent i més polític: el de co-príncep d’Andorra, al costat del president de la República francesa (en aquella època, François Miterrand). L’arribada de Joan Martí Alanis va coincidir amb una època de creixement social i econòmic a Andorra. Martí Alanis va vetllar per la sobirania andorrana i va afavorir la modernització de les institucions. Així, ja el 1978 es va treballar en una primera reforma del sistema polític que l’any 1981 va culminar amb la creació del govern. La tasca de modernització es va completar el 1993, amb una nova constitució que proclamava Andorra com un estat independent de dret democràtic i social, amb divisió de poders real. Arran dels canvis, els co-prínceps van assumir noves atribucions i van passar a ser caps d’estat. El 2001, Joan Martí Alanis va plantejar-se la jubilació i va decidir nomenar Joan Enric Vives bisbe coadjuntor. Dos anys després, Vives va se ordenat bisbe d’Urgell i co-príncep el 12 de maig del 2003.
A favor de la llengua
Com a bisbe d’Urgell, Joan Martí Alanis també es va destacar per introduir des de primera hora l’ús del català als escrits administratius i a les publicacions oficials del bisbat. El 1972 va crear la revista diocesana Església d’Urgell. El 1977, amb la col·laboració d’un grup d’estudiosos, va impulsar la Societat Cultural Urgel·litana, que a través del seu òrgan, l’anuari Urgelia, fomenta l’estudi i la divulgació del patrimoni cultural de la diòcesi. A partir del 1992 va promoure els treballs per a crear una emissora de ràdio diocesana, que van culminar amb el naixement de Ràdio Principat. Va ser membre de la presidència d’honor del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Mallorca 1986), i va participar en molts actes ordenats al ressorgiment, dignificació i promoció de la llengua.
El vessant catalanista de Martí Alanis ha estat destacat per Convergència Democràtica de Catalunya, que l’ha definit com una persona ‘nacionalment compromesa’. També ha lloat el ‘servei al país’ de Martí Alanis el president d’Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida. Per Duran, Martí Alanis va ser un bisbe ‘molt lligat als cristians de base’ i ‘molt fidel a les arrels cristianes de Catalunya i al catalanisme’.
Enllaços
Blocs de MésVilaWeb: Àngel Canet Català, Les aigües turbulentes i Jaume Renyer.
Webs relacionades a Nosaltres.cat: Bisbats i Andorra.
