La pilota oval torna als Jocs Olímpics

  • El Comitè Olímpic Internacional admet el rugbi VII com a esport per als jocs de 2016 i 2020

VilaWeb
Redacció
10.10.2009 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si fa una setmana el Comitè Olímpic Internacional (COI) va escollir Rio de Janeiro com a seu dels Jocs Olímpics d’estiu el 2016, ahir la mateixa assemblea va aprovar gairebé per unanimitat la tornada del rugbi com a disciplina olímpica a partir dels jocs brasilers. Cal parlar de tornada perquè el rugbi XV ja havia estat esport olímpic fa més de vuitanta anys i, de fet, l’inspirador de l’olimpisme modern, Pierre de Coubertin, n’era un apassionat.El rugbi XV, així, va ser present als jocs de 1900 (París), 1908 (Londres), 1920 (Anvers) i 1924 (París), però els greus aldarulls entre el públic a la final entre França i els EUA (3-17) d’aquell any van ser un factor determinant per a esborrar-lo del programa olímpic. Des d’aleshores, la International Rugby Board (IRB) havia intentat reiteradament tornar a ser esport olímpic, sense èxit. La no-inclusió era un dels motius pels quals l’IRB va optar per organitzar des de 1987 la Copa del Món de rugbi, cada quatre anys. L’assemblea del COI, reunida aquesta setmana a Copenhaguen, ha aprovat finalment la reintroducció del rugbi, però no en la modalitat de quinze jugadors, sinó en la de set jugadors i amb dues parts de tan sols set minuts.

El motiu per optar pel rugbi VII, d’origen escocès, l’explica el president de l’IRB, Bernard Lapasset: ‘El rugbi VII és el millor format per als Jocs Olímpics. És ràpid i molt dinàmic. I també és un esport molt bo per a les televisions i el públic’. El rugbi VII ja té certa experiència en competicions internacionals: a banda la Copa del Món, des de 1998 és una de les disciplines dels Jocs de la Commonwealth.

Canvis profunds

La decisió del COI d’acceptar el rugbi VII com a disciplina olímpica a partir dels Jocs de Rio de Janeiro implica, ara, una gran tasca dins l’International Rugby Board per adaptar-se a les normes olímpiques. El primer pas és la internacionalització de l’esport, un aspecte que ha estat decisiu per expulsar de la llista d’esports olímpics el beisbol i el softbol. Amb un centenar de federacions, l’IRB ha de fer passos per duplicar la xifra abans de 2016, i també ha d’impulsar la categoria femenina.

Selecció catalana

Entre aquestes noves federacions, no hi podria ser la catalana, que ara mateix manté un contenciós judicial per a ser reconeguda internacionalment. I és que la Federació Catalana de Rugbi (FCR) va ser una de les tretze federacions fundadores de la Federació Internacional de Rugby Amateur (FIRA), el 1934 (vegeu-ne l’acta fundacional), però amb el franquisme en va ser exclosa. La FCR ha intentat recentment recuperar per la via judicial l’estat de membre fundador, però un tribunal de París (on hi ha la seu de la FIRA) va declinar la petició el desembre passat. La federació catalana va anunciar que hi presentaria recurs. En cas de guanyar el judici, amb tot, l’article 31.1 de la carta olímpica, modificat durant el mandat de Juan Antonio Samaranch al COI, impediria jugar les nacions sense estat a les Olimpíades.

El rugbi XIII, reconegut

Així com el rugbi XV català lluita als tribunals per ser readmès a la federació internacional, en l’altra gran modalitat rugbística, el rugbi XIII, les coses són ben diferents. L’Associació Catalana de Rugbi Lliga, impulsora del XIII al Principat, és membre associat de la Federació Europea de Rugbi XIII des de l’agost passat, i la selecció catalana ja ha disputat uns quants partits oficials. Amb regles i dinàmiques força diferents, el XV i el XIII es van separar des de la fi del segle XIX i, de fet, disposen de federacions separades. Al nostre país, els dos equips d’elit en XV i XIII són de Perpinyà: l’USAP, guanyador de la lliga francesa de XV l’any passat, i els Catalans Dragons, enguany semifinalista de la Super League anglesa.

Martí Crespo

Enllaços
IRB: rugbi VII.
Webs relacionades a Nosaltres.cat: Rugbi.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any