Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  02.10.2009  06:00

Irlanda vota el segon referèndum sobre el tractat de Lisboa

Les enquestes preveuen un triomf del 'sí' i un augment dels indecisos · El país va tombar-lo el juny del 2008

Men?ame
 

Irlanda decidirà avui, en un segon referèndum, si aprova el tractat de Lisboa; i és que en el primer referèndum no el va aprovar. Les enquestes auguren una victòria del sí, però també han fet veure que el nombre d'indecisos augmentava a mesura que s'acostava el dia de la votació. Per això el govern diu que la batalla per a aconseguir la ratificació del tractat serà dura. Ara, si el text no s'aprova, serà l’acta de defunció de l’acord de Lisboa.

D'aquí ve que el govern irlandès proclami els avantatges del text. En paraules de Micheal Martin, ministre d'Estrangers: 'És un bon tractat per a Irlanda i per a Europa, per això la nostra tasca és de defensar-lo.'

Augmenten els indecisos

L'última enquesta encarregada pel diari The Irish Times diu que el suport dels irlandesos al tractat de Lisboa ha perdut força aquest estiu. La proporció de votants en favor del 'sí' és del 46%, vuit punts per sota del darrer sondatge, del mes de maig. Ara, el 'no' solament augmenta un punt, i arriba al 29%. La dada més significativa, i que obre l’interrogant més important sobre el futur de l’acord, és el creixent nombre d’indecisos, que ha passat del 7% al 25%. De fet, en la primera votació del tractat els indecisos foren decisius perquè van inclinar la balança del cantó del no.

Però el govern del país de Brian Cowe i els membres de la UE esperancen que avui Irlanda acabarà aprovant el tractat. La crisi econòmica i la concessió feta per Brussel·les a Irlanda de mantenir un comissari per país, poden jugar-hi favorablement; també la sèrie de garanties jurídiques en favor d'Irlanda aprovades el juny passat pel Consell Europeu, i relacionades amb la neutralitat militar, la fiscalitat o l'avortament. La por dels irlandesos de perdre la neutralitat internacional, els impostos baixos amb què atreuen les inversions estrangeres i els ajuts agraris de la Unió, va acabar d'afavorir el no.

Tot comptat i debatut, el juny del 2008 més del 53% dels irlandesos van votar contra el tractat i van deixar en joli el futur de la Unió Europea. I si ara tornessin a tombar el tractat, el condemnarien a mort, perquè abans d’entrar en vigor ha de ser ratificat per tots els estats membres de la UE.

El tractat de Niça com a alternativa

El president de torn de la Unió Europea va dir a mitjan setembre que confiava que els tres països que encara han de ratificar el tractat de Lisboa (Irlanda, Polònia i República Txeca) ho farien 'tan aviat com fos possible'; en cas contrari, l'únic 'pla B' és l'actual tractat de Niça. 'Espero que no sigui el cas, però hem de dir-ho perquè el pla B és Niça. No hi ha cap més pla B', va dir la ministra sueca d'Afers Europeus, Cecilia Malmström.

El Tractat de Reforma, més conegut per 'tractat de Lisboa', va signar-se el 13 de desembre de 2007 al monestir dels Jerònims de la capital portuguesa. Aquest tractat pretén revifar el procés de construcció europea, embarrancat el 2005 pel no de França i dels Països Baixos a la constitució europea.

Men?ame