30.09.2009 - 06:00
‘És la novel·la de la meva vida, però no és autobiogràfica; també és el meu testament literari, encara que no vull deixar d’escriure.’ D’aquesta manera tan ‘misteriosa’ presentava Jaume Serra Fontelles (Manresa, 1946) l’obra que acaba de publicar, ‘Nit de vetlla’ (Edicions de 1984). En aquest vídeo de la sèrie Escriptors TV, podeu veure’l llegint les primeres pàgines de la novel·la. Serra torna a la narrativa després d’anys de dedicar-se al teatre.La història de ‘Nit de vetlla’ s’esdevé en una ciutat de la Catalunya interior (Remansa = Manresa), l’any 1962. El protagonista, exiliat a França, torna al lloc on va néixer per passar-hi el Nadal, amb l’esperança de retrobar un temps que s’ha esvaït.
Diu Serra: ‘L’embrió del projecte va ser d’explicar una història que passés la nit de Nadal (aquesta festa m’ha seduït sempre) pels carrers més atrotinats de Manresa, i que nevés.’ Per això Serra situa l’acció el 1962, l’any de la gran nevada, i hi descriu la ciutat que recorda de quan tenia setze anys. Una ciutat fantasmagòrica, de carrers tronats i de personatges grotescos, en què el franquisme ben instal·lat té aparença d’opereta, però continua matant. L’editor, Josep Cots, també manresà de naixença (si bé no ha conegut l’autor fins ara), en destaca la veracitat de l’ambient, ‘un retrat tan verídic que és ficció’.
‘Vaig començar a escriure la novel·la fa dotze anys, i la vaig interrompre per escriure una biografia ‘L’ombra del maquis’ (Solsona Comunicacions, 2001). Després d’un lapse de dos anys, la novel·la va restar empantanegada, encara que constantment anava prenent notes disperses de petits detalls, frases… Vaig arribar a tenir un centenar de pàgines amb notes. Així, doncs, fa un any i mig, quan vaig reprendre l’escriptura, ho tenia tot al cap i els diàlegs anaven sortint d’una manera molt fluida.’
En el camp literari, Jaume Serra va començar fent novel·la, ‘Desitja’m sort, Madeleine’ (Premi Ciutat d’Alacant 1974). Però la censura no la va deixar publicar. Això el va portar al teatre i a la dramatúrgia. Va passar per l’Adrià Gual de M. Aurèlia Capmany i de Ricard Salvat, i durant dues dècades va publicar una desena d’obres. Però ara ha tornat a la novel·la, perquè ,’Nit de vetlla’, la imaginava com un guió cinematogràfic. No és estrany, car Serra ha passat trenta-tres anys fent de realitzador de TVE a Catalunya. ‘És una novel·la plena d’imatges, diu, i també és deutora de la dramatúrgia: el 80% del llibre es recolza en els diàlegs.’ Una curiositat: ‘Desitja’m sort, Madeleine’ la va acabar publicant el 1985 a la col·lecció Plec de setze de Grijalbo, que dirigia Montserrat Roig, autora que Jaume Serra coneixia bé perquè havien treballat plegats en dos programes televisius.
Josep Cots diu que és una novel·la plena de contrastos i que el lector pot sentir-se’n molt satisfet. A més, hi ha un final ‘deliciós’.
M. S.
