23.09.2009 - 06:00
Eugènia Balcells i Mireia Sentís són dues artistes amb moltes coses en comú: comparteixen generació, van coincidir a Nova York els anys setanta, tenen un compromís social que en condiciona l’obra. Diu Vicenç Altaió, director de l’Arts Santa Mònica: ‘Són dues mirades que conformen el coneixement contemporani: Mireia Sentís des de la relació entre art, política i comunicació, i Eugènia Balcells des de la relació entre art, espiritualitat i ciència.’Un homenatge als elements constitutius de la matèria
Sota el títol de ‘Freqüències‘, Eugènia Balcells proposa a l’Arts Santa Mònica de Barcelona tres instal·lacions: ‘Freqüències‘, ‘Roda de colors‘ i ‘El laberint. Barcelona‘. Són dos anys de feina que ha comissariat Eulàlia Bosch.
Una estora de llum cerca l’espectador per endinsar-lo en una experiència estètica potent, que comença amb la instal·lació ‘Freqüències’, una mena d’homenatge als elements constitutius de la matèria. Balcells i el seu equip han resseguit l’espectre lumínic dels elements de la taula periòdica. Ho explica Josep Perelló, responsable de l’àrea de ciència de l’Arts Santa Mònica: ‘Quina llum emet cada element de la taula periòdica? Si es descompon amb el prisma de Newton, apareix el genoma de cada àtom. “Freqüències” recorre el centenar d’àtoms diferents que la natura accepta com si enumeréssim un abecedari. Les lletres corresponen a unes línies de color amb freqüències hertzianes ben definides.’ I Eugènia Balcells puntualitza: ‘Jo no hi he afegit ni una línia. He introduït a l’ordinador els espectres dels elements i han començat a ballar. Perquè això és més gran que jo mateixa.’
Sobre la instal·lació ‘Roda de color’, Balcells ha recollit molt de material fílmic, i l’ha analitzat i classificat segons els colors bàsics. I sota aquest ordre, la infinitat d’imatges es projecten en una estructura mòbil, amb pantalles col·locades com si fossin aspes de molí. ‘Un arxiu de colors del món’ n’ha dit Eulàlia Bosch. I l’última proposta, ‘Laberint’, és feta amb material filmat per Balcells al laberint d’Horta de Barcelona (onsevulla que es farà l’exposició, hi haurà una instal·lació pròpia de la ciutat que la rebrà). És una topografia del color.
Eugènia Balcells també ha aportat un vídeo documental inèdit: tres converses improvisades entre dues joves creadores, Balcells i Sentís, a l’estudi que Balcells tenia a Brooklyn l’any 1985.
Fotografia, assaig, comunicació
A la primera planta de l’Arts Santa Mònica, l’espai anella, s’hi ha instal·lat l’exposició dedicada als treballs de Mireia Sentís (Barcelona, 1947): fotografies, instal·lacions, entrevistes televisives… Porta per títol ‘Fotografia/assaig/comunicació’. Sentís n’està molt contenta, perquè habitualment la seva faceta d’artista se separa de la seva part de periodista, assagista, comissària d’exposicions, etc. En canvi, ‘l’exposició ho resumeix tot, i això m’agrada. Estic cansada que sempre em demanin què vull ser. Jo ho sóc tot i l’època que vivim també és així.’ Sentís ha exposat molt poques vegades a Barcelona: fa tres anys va presentar els seus treballs a la galeria H2O i, en fa vint-i-cinc, a Metrònom.
M. S.
