Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  09.09.2009  06:00

Els advocats de l'estat, un cos impermeable a la democràcia

Us expliquem com un ex-candidat de Falange ha arribat a dur el cas contra l'Ajuntament d'Arenys de Munt

Men?ame
 

Com pot ser que un ex-candidat de Falange i simpatitzant d'associacions ultra-conservadores i espanyolistes com Peones Negros i el Fòrum Català de la Família sigui l'advocat de l'estat en el cas de la consulta d'Arenys de Munt? El govern espanyol ordena als advocats de l'estat que actuïn en un cas concret, i aquest cos de funcionaris designa de manera aleatòria qui l'ha de portar. I la probabilitat que tingui un perfil com el de Jorge Buxadé és alta.

Per accedir al cos d'advocats de l'estat, els llicenciats en dret ha de fer unes oposicions, considerades de les més dures en el sector. Un cop superades les oposicions, esdevenen funcionaris de l'estat, i es dediquen fonamentalment a dues tasques: la gestió tributària i la defensa dels interessos de l'estat, és a dir, del govern espanyol.

Els advocats de l'estat són un lobby molt potent dins del funcionariat, molt espanyolista, marcadament de dretes i tradicionalista, on el PP és en general l'opció ideològica més moderada. Hi ha, doncs, membres de Falange, entre els quals Jorge Buxadé, i molts més membres encara de l'opus dei.

Aquesta institució, creada el 1881, ha sobreviscut i ha mantingut aquest tarannà amb independència del règim polític i del color del govern que hi hagi a l'estat espanyol. N'és un clar exemple la trajectòria de Joaquín de Fuentes Bardají, l'actual advocat general de l'estat, que és el cap del gabinet jurídic del govern espanyol. El consell de ministres és qui el designa. Fuentes Bardají és qui ha presentat les al·legacions del govern espanyol als recursos contra l'estatut presentats al Tribunal Constitucional.

Abans de tenir aquest càrrec, Fuentes Bardají en va tenir altres d'importants amb els governs de Felipe González, quan fou secretari general d'Agricultura, i amb els de José María Aznar, quan fou secretari del consell d'administració de l'assessoria jurídica de Renfe, secretari general de Telefónica i vice-secretari general i del consell d'administració de Telefónica. Fou ell qui va organitzar jurídicament la privatització de Telefónica.

El govern espanyol, i concretament el ministre de Justícia, la vice-presidenta primera i el president del govern, és qui s'adreça a Fuentes Bardají perquè ordini l'actuació en algun cas, com el d'Arenys de Munt. Després, el cos d'advocats de l'estat tria aleatòriament, en funció d'una certa especialització en els temes (ajuntaments, multes, urbanisme...) i del volum de feina que hi hagi, qui portarà el cas.