Perplexitat perquè un advocat falangista representi l’estat en el cas contra l’Ajuntament d’Arenys de Munt

  • Jorge Buxadé en va ser candidat i va parlar en un míting dels Peones Negros el 2007 a la plaça de Sant Jaume

VilaWeb
VilaWeb
MÉS SOBRE EL 13-S A ARENYS DE MUNT

> En aquesta entrevista en vídeo el batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra, reitera que la consulta s'ha de poder fer perquè l'organitza una entitat privada i l'ajuntament únicament cedeix un local perquè es pugui dur a terme.

> Manifest d'adhesió a la consulta d'Arenys de Munt (pdf).

> Grup de Facebook i Vídeo de suport a la consulta d'Arenys de Munt.

> Enquesta de VilaWeb: Caldria estendre la consulta d'Arenys de Munt al major nombre de municipis?

Redacció
08.09.2009 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt recorden, perplexos, que Jorge Buxadé, l’advocat de l’estat en aquest cas, ha estat candidat de Falange en dues ocasions, ha presidit mobilitzacions contra la llei d’educació perquè, diu, discrimina l’espanyol (notícia i àudio a la Cope), s’ha mogut dins l’òrbita de PP, participant en seminaris de la FAES, i ha donat suport als Peones Negros, que consideren que al-Qaida no perpetrà l’atemptat de l’11-M.En efecte, Buxadé va participar en un seminari (pdf) sobre la reforma de l’estatut organitzat per FAES l’any 2004 i, com a president del Fòrum Català de la Família, fou un dels ponents el desembre del 2007 de les jornades ‘El derecho de los padres a educar a sus hijos’, organitzades per la revista ultra-catòlica i espanyolista Arbil. Buxadé hi va prendre part amb un discurs contra l’assignatura de Ciutadania (intervenció en àudio), acompanyat de representants del Partit Popular i de Ciudadanos. Aquell mateix mes, Buxadé va ser un dels convidats d’honor en un acte dels Peones Negros a la plaça de Sant Jaume de Barcelona (podeu llegir els discursos de l’acte, inclòs el de Buxadé). Aquesta organització nega que al-Qaida sigui la responsable dels atemptats de l’11-M a Madrid l’any 2004.

Tot plegat, però sobretot la condició d’ex-candidat de la Falange, ha sorprès els organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt. I més tenint en compte que justament la Falange va convocar una manifestació per al 13 de setembre, el mateix dia de la consulta, per protestar contra l’acte i intimidar els interessats en prendre-hi part. Buxadé fou el número 7 (pdf) en la llista per Tarragona de Falange Española de las Jons a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1995. Un any després va ser el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica a la demarcació de Barcelona en les eleccions espanyoles.

‘Després del franquisme no s’ha fet la depuració que calia

El regidor de la CUP d’Arenys de Munt Josep Manel Ximenis ha declarat a VilaWeb que ja havien sospitat de la ideologia política de Buxadé: ‘Quan vam llegir els informes que l’estat ens anava presentant, ja vam comentar que eren escrits amb un llenguatge arcaic, similar al de la Falange. Ara veiem que realment era així’. Ximenis pensa que aquest cas evidencia els lligams entre les institucions de l’estat espanyol i els partits feixistes o de tradició franquista. ‘Algú hauria de demostrar si no hi ha lligams entre la democràcia d’estat i els partits polítics feixistes. Persones així no haurien d’estar treballant. Això demostra que després del franquisme no s’ha fet la depuració que calia’, ha declarat. I ha afegit: ‘Si la sentència és favorable a l’advocat de l’estat, pensarem que la justícia també té relació amb partits feixistes’.

Enllaços
ÀUDIO: Informació de la Cope amb declarcions de Buxadé (al minut 1:02) contra la discriminació de l’espanyol a Catalunya l Discurs de Buxadé contra l’assignatura de Ciutadania.
DOCUMENTS: Llista de Falange de las Jons amb Buxadé com a candidat per Tarragona als comicis del 1995 al Parlament i Llista de Falange Española Auténtica a les eleccions espanyoles del 1996 amb Buxadé com a candidat per Barcelona l Discursos en l’acte dels Peones Negros a Barcelona el desembre del 2007.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any