06.08.2009 - 12:26
Jordi Sabater Pi, un dels científics catalans més reconeguts a tot el món es va morir ahir a Barcelona amb vuitanta-set anys, segons s’ha sabut avui. Sabater Pi va començar la recerca en antropologia i etologia, d’entrada, de manera autodidacta, segons explica en aquest vídeo, però va acabar essent una autoritat mundial en l’estudi del comportament dels primats i d’altres animals africans. També és molt conegut per haver descobert el goril·la albí Floquet de Neu.Nascut a Barcelona l’any 1922, va començar la seva activitat de recerca en l’antropologia i l’etologia de manera autodidacta durant la seva estada a la Guinea Equatorial, entre els anys 1940 i 1969. Va en aquesta estada on va poder capturar un rar exemplar de l’ocell indicador de mel, Melichneutes robustus i on va començar la carrera científica. Entre les altres troballes que va fer destaca la descoberta de la granota gegant de les cascades del riu Mbia, anomenada Conraua goliath i la descripció i descoberta de les àrees culturals dels ximpanzés.
Sabater Pi va trobar uns bastons d’uns quaranta centímetres, alguns amb escombretes a les puntes, que els ximpanzés fabriquen per a agafar i menjar tèrmits i un tipus de sorra amb propietats medicinals. Va ser doncs, qui va descobrir que els primats eren capaços de fabricar i fer servir eines, encara que fossin molt elementals. L’article que ho explicava es va publicar a la revista Nature l’any 1969 i va tenir ressò, no només en el camp de l’etologia, sinó també en el de l’arqueologia i l’estudi dels homínids prehistòrics.
Els estudis sobre els primats els havia començat als anys cinquanta, amb l’estudi del comportament dels goril·les de costa. El 1958 el va contractar el Parc Zoològic de Barcelona com a conservador del Centre d’Adaptació i Recerca d’Ikunde, a Bata (Guinea Equatorial). Això li va permetre dedicar-se exclusivament a la seva activitat científica. El 1966 uns indígenes van portar al Centre d’Ikunde un petit goril·la albí, en mol mal estat de salut, que Sabater Pi va acollir i, més endavant, ja recuperat, va enviar al Zoo de Barcelona. Es tractava del Floquet de Neu, que va esdevenir l’emblema del Zoo de Barcelona. La descoberta va fer la volta al món i va donar molt de prestigi al Zoo.
El 1969, quan Guinea Equatorial es va declarar independent, va sortir del país i va tornar a Barcelona, a treballar com a conservador del departament de primats i del terrari del Zoo. Però el 1972 va tornar a l’Àfrica, va rebre una beca de la National Geographic Society per continuar els estudis sobre primats a Rwanda, on va estudiar els goril·les de muntanya amb la zoòloga Dian Fossey. Quatre anys més tard, ja a Barcelona de nou, va entrar al Departament de Psicologia de la Universitat de Barcelona i va ser el primer professor d’etologia del país. El 1987 va guanyar la plaça de catedràtic del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica. Durant els últims anys ha continuat en actiu, fent conferències, participant en debats, escrivint llibres i publicant articles.
Sabater Pi també professor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Madrid, i ha estat guardonat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2004).
Els dibuixos que feia per a la recerca de camp i el seu arxiu personal els va donar a la Universitat de Barcelona i ara són al Parc Científic de Barcelona. Es tracta d’una col·lecció amb més de dos mil dibuixos, aquarel·les i apunts al natural que també conté llibres, revistes, cartes i objectes etnològics de l’Àfrica.
Enllaços
Europa Press: ‘Mor el descobridor de Floquet de Neu, Jordi Sabater Pi’.
Més notícies, a VilaWeb Tecnologia i Ciència.
