30.07.2009 - 20:00
El Museu de l’Art de la Pell de Vic acull la mostra de fotografies de la primera guerra mundial La Gran Guerra en imatges 1914-1918. Fons de l’Archivo General de Palacio del 8 d’agost al 6 de setembre. L’exposició, produïda per l’Obra Social Caixa Sabadell i el Museu d’Història de Catalunya, presenta una selecció d’imatges procedents del fons de l’Archivo General de Palacio coincidint amb el 90è aniversari de la fi de la Primera Guerra Mundial.El fons de l’Archivo General de Palacio està format per prop de 4.000 positius arribats d’agències alemanyes, angleses i franceses, dels quals han cedit les 100 imatges més representatives tant per la seva qualitat com pel contingut històric o el dramatisme que se’n desprèn.
L’exposició s’hi podrà visitar de dimarts a dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 20 h i els diumenges i els festius d’11 a 14 h.
El seguiment d’una guerra de gran transcendència
La primera guerra mundial esclatà arran de l’assassinat dels Arxiducs Francesc Ferran i Sofia de Hohenberg, hereus del tron austrohongarès, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia) i que es tancà amb l’armistici de l’11 de novembre de 1918 a Compiègne (França), després de més de quatre anys de cruentes batalles amb un balanç de gairebé deu milions de morts i sis milions d’invàlids.
Ara es compleixen els 90 anys del final d’aquella primera confrontació a escala mundial, anomenada la Gran Guerra, que va mobilitzar 70 milions de combatents i va tenir unes conseqüències polítiques, socials i econòmiques de tanta envergadura que encara avui condicionen la geopolítica del planeta. La consolidació dels Estats Units com a gran potència, l’hegemonia marítima del Regne Unit i la desaparició de quatre grans imperis –l’otomà, l’alemany, l’austrohongarès i el rus– van ser els efectes més immediats.
Malgrat l’ampli abast dels conflictes, l’Estat espanyol va mantenir la neutralitat –declarada el 7 d’agost de 1914–, a banda dels gairebé 15.000 voluntaris de la península que van lluitar en els exèrcits contendents, sobretot en el francès. A Catalunya, concretament, des del febrer de 1916 es va crear el Comitè de Germanor amb els voluntaris catalans, i a Madrid van funcionar dos organismes dedicats també a atendre les peticions humanitàries dels voluntaris i alhora dels combatents i dels països implicats. El més prestigiós va ser l’Oficina Pro Cautivos, amb seu al Palau Reial, creada per Alfons XIII en col·laboració amb la Creu Roja Internacional.
La selecció de les imatges
La selecció s’ha fet amb criteris de qualitat fotogràfica i d’interès històric, més enllà de les òptiques partidistes o de les finalitats propagandístiques que puguin implicar. En el seu conjunt, i des de la perspectiva actual, mostren la guerra en tot el seu dramatisme, sobretot per la possibilitat de confrontar les distintes mirades sobre uns mateixos fets.
La majoria de les imatges provenen de l’agència alemanya Bild-und-Film Amt (BUFA), antecessora de la productora UFA (Universum Film AG) i en alguns casos de l’agència londinenca Associated Illustration Agencies Ltd., i de la francesa Section Photographique de l’Armée. També hi trobem representats fotògrafs identificats com W. Braemer i Alex Podobinsky.
En definitiva, els criteris dels comissaris de l’exposició, Àngels Casanovas i Jordi Rovira i Port, s’han basat en el propòsit d’oferir un conjunt gràfic prou pictòric, documentat i potent, que informi dels fets històrics amb imatges gairebé inèdites o poc conegudes, però posant un especial accent en la utilització de la imatge com un instrument de guerra psicològica que evidencia una divisió etnocèntrica/europea i sovint manipulada de la conflagració mundial.
Fer memòria històrica Pel Museu d’Història de Catalunya i l’Obra Social Caixa Sabadell aquesta exposició abunda en la seva voluntat de propiciar la memòria històrica, tal com ja han fet en anteriors mostres més directament relacionades amb l’entorn català i peninsular. En aquesta ocasió es tracta d’acostar al públic actual el testimoni d’una guerra que va marcar el salt definitiu entre els segles XIX i el XX, amb la pèrdua col·lectiva de la ingenuïtat i amb revolucions polítiques, socials i econòmiques que marcarien el món del futur.
