Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  16.07.2009  06:00

El Consell de Política Fiscal i Financera aprova el nou model de finançament

Sense sorpreses, els governs socialistes el van votar favorablement i els del PP van abstenir-se · Les xifres no es concretaran fins que les comissions bilaterals no el discuteixin

Men?ame
 

El Consell de Política Fiscal i Financera va aprovar ahir el nou model de finançament (pdf) amb 10 vots favorables (dels governs socialistes) i 7 abstencions (dels del PP). Ara l'ha d'aprovar el congrés espanyol i, més endavant, el discutiran les comissions bilaterals, i és en aquest moment que es concretarà la xifra que ha de rebre cada comunitat. Si s'aprova, entrarà en vigor, des de l'1 de gener de 2009, i s'aplicarà gradualment fins al 2012.

El nou model de finançament va aprovar-se ahir, 15 de juliol, enèsima i última data límit fixada pel govern espanyol. Cal recordar, tanmateix, que l'estatut estableix que el nou sistema financer havia d'entrar en vigor el 9 d'agost de 2008, fa gairebé un any.

Castells i Manera defensen el sí del Principat i les Illes

El conseller d'Economia i català, Antoni Castells, va explicar al consell que l'acord era bo tant per a Catalunya com per a l'estat espanyol, i que la Generalitat el votava per dos motius fonamentals: perquè complia l'estatut i perquè era un canvi de model.

Segons que va dir, l'aspecte més important d'aquest canvi és l'anivellament: com es reparteix la solidaritat entre les comunitats autònomes. A partir d'ara es destinarà a solidaritat el 75% dels impostos recaptats pels territoris i l'altre 25% restarà en mans de cada comunitat autònoma. Si, doncs, les comunitats es reserven el 25% dels impostos recaptats, els territoris que fan més esforç fiscal, com el Principat, ja en surten beneficiats, va concloure.

El conseller d'Economia balear, Carles Manera, també va aprovar el nou model perquè satisfà 'les aspiracions' del govern balear de situar les Illes dins la mitjana estatal de finançament per càpita.

Tot seguit va aclarir que el Consell no havia concretat els recursos econòmics destinats a cada comunitat, que serien decidits per les comissions bilaterals entre el Ministeri espanyol i els governs autonòmics, però va apuntar que els recursos addicionals reservats a les Illes podien acostar-se als 500 milions d'euros, si bé la qüestió important era que les Balears restessin dins la mitjana estatal: 'Si són 500, són 500; si són 550, 550; i si són 420, doncs 420. El cas és que la xifra estipulada serà la mitjana de finançament per càpita.'

Abstenció del govern valencià

En canvi, el conseller d'Economia valencià, Gerardo Camps, com tots els dels governs del Partit Popular, va abstenir-se a l'hora de votar, i va justificar-ho dient que hi havia 'gat amagat', en aquest nou model, perquè no trobava normal que les xifres no es comuniquessin a les comunitats autònomes, sinó que aquestes se les haguessin de calcular, fet que indicava manca de transparència del govern espanyol. Per tot plegat, va declarar-se 'molt insatisfet', perquè 'no s'havia posat ni una sola xifra damunt de la taula' ni s'havia proposat cap resposta sobre la manera de repartir els recursos.

Mas desafia Montilla a demostrar d'on surten les xifres del finançament

El capdavanter de CiU, Artur Mas, va demanar al president Montilla que fes públics els sistemes de càlcul que havien portat el govern 'a assegurar totes les xifres d'aquests quatre anys', segons el nou model de finançament. 'Si calculen la mitjana en un 105.6, vol dir que tenen un full de càlcul i que hi ha qui resta per sota de la mitjana.' És per això que va desafiar Montilla a presentar aquest full de càlcul i a defensar l'estatut en un cara a cara monogràfic durant el ple de la setmana entrant.

Al torn de rèplica de la sessió de control parlamentari d'ahir, Montilla va avenir-se a defensar el model de finançament la setmana entrant i va dir a Mas que CiU encara era a temps de sumar-se a aquest 'gran acord de país', alhora que reconeixia la feina d'Esquerra i d'ICV-EUiA: 'la lleialtat, la coordinació i cohesió amb què tothom ha actuat i treballat ha estat la clau de l'èxit.'

Men?ame