13.07.2009 - 12:19
La Generalitat valenciana no donarà suport a la proposta del nou model de finançament perquè preveu 1.200 milions d’euros per al País Valencià, i reclamarà 2.400 milions pe tal d’equiparar-se al finançament rebut per Catalunya i Andalusia. Així ho ha anunciat avui el conseller d’Economia, Gerardo Camps. D’una altra banda, el president balear Francesc Antich ha dit que estava ‘satisfet’ i que la nova xifra situava les Illes en la mitjana estatal.El finançament al País Valencià
Val a dir que el govern valencià havia donat per bona la proposta de finançament del govern espanyol. De fet, Vicente Rambla, portaveu del govern, va felicitar-se, el 3 de juliol passat, del pacte segellat per Salgado i Camps, que garantia 1.200 milions d’euros més per al finançament del País Valencià. Avui, però, el conseller ha xifrat en 1.500 milions d’euros el ‘mínim absolut’ que haurien de rebre els valencians en proporció a l’augment dels recursos addicionals de 9.000 a 11.000 milions i s’ha queixat que es reparteixin 2.000 milions més ‘i ni un euros vagi a parar’ al País Valencià. A més a més, segons Camps, per tal d’acostar-se al finançament mig, els correspondrien 1.600 milions però que, en proporció a Catalunya i Andalusia, la xifra arribaria fins als 2.400 milions.
El dirigent dels socialistes, Jorge Alarte, ha expressat la seva satisfacció pel nou model de finançament de Salgado car, segons que ha dit, ‘resol els problemes del model pervers que dissenyaren Aznar, Rajoy i Camps’. I ha afegit: ‘Els socialistes pensem que cal aplicar urgentment aquest nou model que incorpora una important suma de fons addicionals, un mecanisme d’actualització de la població autonòmica i reconeix la realitat poblacional.’ D’una altra banda, Alarte ha criticat les gestions de Camps pel que fa les negociacions sobre el finançament: ‘Camps ha estat incapaç d’establir una negociació positiva’ i ‘ha estat absent de la negociació i no ha sabut formular-hi cap proposta. És ridícul el joc de xifres constant que ha estat barallant’.
Per Marga Sanz, coordinadora d’Esquera Unida, el govern espanyol ha dut a terme un model de negociació que no s’ha basat en models federals, sinó confederals. Ha criticat, doncs, que s’hagi negociat ‘a la carta’. Alhora ha posat en dubte que el nou model de finançament posi punt i final als ‘desequilibris’ i que el País Valencià rebi els diners que hauria de rebre.
Mireia Mollà, diputada d’Iniciativa del Poble Valencià, ha denunciat la ‘nul·la capacitat de negociació que ha tingut el govern valencià en l’establiment d’un nou model de finançament autonòmic. Per la diputada ‘el govern del PP ha anat a remolc en aquesta negociació’ i s’ha preocupat més ‘pels embolics judicials que per la tasca de gestió.’ És per això que considera que els beneficis que puguin extreure els valencians del nou model de finançament no s’han aconseguit gràcies al govern valencià, sinó ‘a l’empeny dels governs d’unes altres autonomies, com la catalana, que han fet prevaldre el criteri poblacional, paràmetre que ens beneficia enormement.’
D’una altra banda, la diputada d’Iniciativa ha dit que, segons que han sabut avui, ‘el Consell, només en factures a proveïdors, té un deute de 2.000 milions d’euros, molt més del que es traurà amb el nou finançament.’ Aquestes dades demostren, per Mollà, que el ‘greu problema econòmic de la Generalitat no és per un mal model de finançament, com s’argumenta des del PP, sinó per l’horrorosa gestió econòmica que està duent a terme el que s’ha convertit per molts motius en el pitjor govern autonòmic de tot l’estat.’
Pel que fa al criteri poblacional exigit per Camps alhora de reclamar un millor finançament per al País Valencià, ha dit que quan el PP governava a Madrid, a Camps mai se li va acudir de reivindicar-lo i que no ho va fer fins que Zapatero va arribar a la Moncloa. Sanz ha reclamat que es tingui en compte la població alhora de repartir els diners però ha fet un advertiment: ‘Si ells, el PP, són capaços de portar més diners per al País Valencià, benvinguts siguen. Però nosaltres volem saber on aniran destinats aquests diners. Volem que es destinen a millores socials, i no a fer obres faraòniques a què tant ens tenen avesats.’
El finançament balear
El president de les Illes, Francesc Antich, s’ha declarat satisfet per la nova proposta de finançament. Ha recordat que ara les Illes són vint-i-un punts per sota i ha dit que se situaven en la ‘mitjana del finançament’. Ara, ha declinat de dir quina serà la xifra de doblers que, finalment, rebran les Illes. Ara, segons el que es pot desprendre de les paraules del conseller d’Economia, Carles Manera, qui va comparèixer ahir juntament amb Antich al Consolat de Mar, la xifra superaria els 300 milions d’euros, però no arribaria als 500.
Biel Barceló, portaveu del Bloc per Mallorca i PMS-Verds ha fet una primera valoració sobre la nova proposta de finançament, sense conèixer-ne les xifres concretes. Ha dit que la seva formació tenia la sensació que no s’havia arribat a un bon acord. ‘Per nosaltres arribar a la mitjana estatal suposaria de rebre uns 575 milions d’euros, en total. La proposta del govern espanyol seria, doncs, insuficient, un acord de mínims’. Alhora ha criticat que després que el govern espanyol va reconèixer que les Illes havien estat la comunitat més espoliada i pitjor tractada, aquest nou model no solucionava el problema que hi havia. ‘Les Illes continuaran a la cua del finançament. El nou model serà millor que el que teníem, però no suficient. Estem insatisfets.’ A més, Barceló ha volgut recordar que cal tenir en compte el deute històric que han acumulat les Illes al llarg dels anys i que hi ha competències que hem d’assumir plenament, amb el cost econòmic que això té.
