07.07.2009 - 20:00
La Bíblia més antiga que ens ha pervingut, el Codex Sinaiticus, la va descobrir l’estudiós alemany Constantine Tischendorf el 1844 al Monestir de Santa Caterina (Mont Sinaí). L’obra original, del segle IV, devia tenir 1.460 pàgines, però sols se’n conserven 800, escrites en grec sobre pergamí. El Codex Sinaiticus va quedar repartit entre tres institucions, que n’han conservat separadament els fragments: la Biblioteca Britànica, la biblioteca de la Universitat de Leipzig i la Biblioteca Nacional de Rússia, de Sant Petersburg. Ara fa tres dècades els monjos de Santa Caterina van descobrir-ne una dotzena de pàgines més i una quarantena de fragments en una cambra secreta del monestir. El 2005 els experts de totes quatre institucions van decidir-se a col·laborar per digitalitzar-ne totes les parts i publicar un únic document en línia i en alta resolució, accessible a tothom. S’hi van posar i el resultat, quatre anys després, es troba a la pàgina CodexSinaiticus.org. El fet s’ha anunciat al congrés que es desenvolupa a Londres sobre aquest important manuscrit, que dóna pistes de la transmissió de la Bíblia i de com es va establir, en definitiva, el cànon cristià.El Codex, expliquen els estudiosos, també és un tresor perquè és probablement el llibre relligat més antic que ens ha arribat. Per explicar que s’hagi conservat mil sis-cents anys, es proposen dos factors: l’aire sec del desert i la reclusió del manuscrit dins els murs del monestir del Sinaí, una illa cristiana en món musulmà. Juan Garcés, director del projecte de digitalització i curador dels fragments del Codex Sinaiticus de la Biblioteca Britànica, considera que l’activació de la versió en línia és històrica perquè és la Bíblia més antiga que es conserva, al costat del Codex Vaticanus (versió en pdf). Però la Bíblia del Sinaí és molt més completa: conté el Nou Testament sencer i la meitat de l’Antic Testament i dels llibres apòcrifs, a més de dos textos cristians primerencs que no formen part del cànon bíblic tradicional. ‘Un llibre tan important’, diu Garcés en aquest podcast, ‘s’havia de publicar a internet’ per estalviar als estudiosos que hagin de viatjar a quatre països, de dos continents, per poder consultar l’original sencer.
Enllaços
Accés directe als manuscrits.
BBC Magazine: The rival to the Bible.
