Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  06.07.2009  06:00

El govern espanyol vol més poder sobre les caixes catalanes accelerant-ne les fusions

Poden implicar pèrdua d'autonomia i més control de Madrid

· Castells adverteix que pot haver-hi invasió de competències · VilaWeb consulta un grup d'experts que avisen dels perills del procés

Men?ame
 

Les negociacions i els processos de fusió de caixes que han començat recentment al nostre país han posat sobre la taula un nou debat que transcendeix la crisi econòmica. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), aprovat pel govern espanyol, obre la porta a la intervenció i la mediació del Banc d'Espanya en el procés negociador. El govern català ja ha avisat que es podrien estar envaint competències, però la intervenció del Banc d'Espanya pot anar encara més enllà i permetre la presa de control de les caixes per part del govern espanyol.

La conjuntura de crisi global i la probable necessitat d'estrènyer-se el cinturó de determinades caixes que pateixen índexs alts de morositat pot esdevenir una gran oportunitat per al Banc d'Espanya per impulsar fusions que li atorgarien el control de les caixes. Les recomenacions tant dels presidents espanyol i català com del Banc d'Espanya animen a portar a terme aquesta mena d'operacions i afegeixen pressió a un sector que, al nostre país, mai s'ha emmirallat amb Madrid, ha viscut sempre molt arrelat i identificat amb el territori i s'ha gestionat de manera de autònoma.

La crisi: causa o pretext?

Tot i que la Generalitat té competències exclusives en matèria de caixes segons el nou estatut, el Banc d'Espanya pot intervenir-les quan ho cregui convenient per la via de l'excepció, argüint que una determinada entitat no té una solvència garantida. La llei espanyola, en aquest cas, preval sobre l'estatut. Ara, un cop intervinguda una caixa amb una injecció econòmica, el Banc d'Espanya té via lliure per adjudicar-ne la gestió a qui ho cregui convenient.

Aquesta intervenció obriria, doncs, una escletxa, difícil de tancar pel govern català, que permetria al Banc d'Espanya assumir el control de caixes catalanes. Convergència i Unió i Esquerra ja han avisat el conseller Castells dels perills de cedir espais de maniobra al Banc d'Espanya i del risc de pèrdua tant del model de caixes català com de la indentitat de cadascuna d'elles. El diputat convergent Fernández Teixidó va demanar dijous al Parlament que el govern català que estigués 'molt atent' i que evités que el govern de Zapatero 'pogués aprfoitar-se d'una legislació com aquesta per remenar el mapa de caixes de Catalunya'.

En aquest context polític, l'economista Francesc Sanuy va més enllà i alerta precisament, en declaracions a VilaWeb, d'un possible oportunisme del govern de Zapatero en una situació de crisi. 'La crisi, més que la causa, podria ser el pretext per a impulsar les fusions de caixes i, en darrer terme, obtenir-ne el control', adverteix.

Estatut, finançament i caixes

En un moment en què l'estatut depèn d'una sentència del Tribunal Constitucional, el finançament català continua a l'aire i cada vegada creix més la desconfiança sobre els compromisos i les dates fixats per Zapatero, el sistema de caixes català és un dels pocs espais que fins ara ha sabut mantenir-se al marge del control de l'estat espanyol. Tots els experts consultats per VilaWeb expliquen que la situació financera de les caixes del nostre país no és pas pitjor que les de la resta de l'estat, ans al contrari, i es pregunten perquè ara hi ha un interès especial en impulsar les fusions de les caixes catalanes. 'No he vist cap impuls de fusió nascut a Catalunya i no crec que cap caixa del nostre país necessiti realment fusionar-se', diu Francesc Cabana, historiador de l'economia catalana. L'economista Muriel Casals és del mateix parer i diu que una intervenció del Banc d'Espanya a les caixes catalanes seria 'una nova fórmula d'espanyolització: una de les maneres de controlar un país és precisament controlar el seu sistema financer.'

Tot i això, ningú no nega que la crisi existeix i que colpeix d'una manera o d'altra, i en major o menor mesura, totes les entitats financeres. L'expansió en els últims anys de moltes caixes, empeses per la bonança econòmica sobretot causada per un sector immobiliari en creixement exponencial, pot haver començat a passar factura. Per Casals, el 'boom' de la construcció va arrossegar un 'boom' financer que va portar les caixes a obrir oficines de manera sistemàtica. 'El Financial Times titulava no fa gaire que a Espanya hi sobren paletes i brokers', recorda, i afegeix que 'efectivament caldria reduir el nombre d'oficines, però no és pas tan fàcil'.

Regalar la gestió al Banc d'Espanya

En aquest sentit, i vista la poca capacitat d'ajuts que té el govern català, les fusions de caixes podrien servir per a rebre injeccions econòmiques importants i a la vegada per emmascarar, amb l'argument d'evitar la duplicitat, una reducció del nombre d'oficines. D'aquesta manera, les entitats esquivarien millor els previsibles entrebancs sindicals i la mala imatge corporativa que suposa, en un determinat territori, tancar oficines. Heus ací el possible dilema d'algunes caixes, sobretot les que tenen més altes les taxes de morositat.

Però tot i així amb el FROB aquests ajuts no serien cap ganga perquè obren la porta de l'entrada al Banc d'Espanya en la gestió. Tal com explica Sanuy, les fusions 'no són estrictament necessàries' i són un mal negoci perquè impliquen molt probablement regalar-ne la gestió al Banc d'Espanya, 'però efectivament són una manera poc traumàtica de tancar oficines, que segurament és el que realment cal'. Ara, doncs, queda per veure quines entitats estan disposades a pagar aquest preu. I en quins termes.

'Els diners els té el Banc d'Espanya'

L'ex-president de Caixa Catalunya Antoni Serra Ramoneda va dir l'endemà de l'anunci del president Montilla al Parlament segons el qual es preveien fusions de caixes catalanes, que tenia dubtes seriosos sobre la conveniència d'aquestes fusions. 'Aquí hi ha una contradicció, sempre s'ha dit que el gran avantatge de les caixes era la seva implantació territorial; quan vostè comença a fusionar, la implantació territorial es perd', va dir en declaracions a l'emissora RAC1. I va afegir: 'Una cosa és fer una fusió per guanyar sinèrgies i una altra cosa és per apagar un foc.' Ara, quasi un mes després, Serra Ramoneda preguntat per VilaWeb sobre la mateixa qüestió respon sense retòrica 'el Banc d'Espanya és qui té els diners i no s'hi pot fer res'.

De fet, la controvertida llei de caixes que el govern espanyol va intentar impulsar en un determinat moment sense aconseguir-ho, i que restaria competències a la Generalitat en aquest àmbit, podria no tenir un valor determinant en el context actual. I és probablement per això que el mateix govern espanyol va desistir finalment en el seu intent i va optar per ajornar-ne el debat. 'En realitat no els cal aquesta llei perquè per la via de l'excepció el Banc d'Espanya pot intervenir com i quan vulgui i ara ho té tot a favor', explica a VilaWeb Francesc Cabana, que afegeix que 'una nova llei de caixes els interessa molt, però aprofitant aquesta crisi tenen altres vies per fer el mateix.'

Les caixes valencianes, en un cul-de-sac

La situació encara és més complicada al País Valencià, on les dues grans caixes, Bancaixa i la CAM han patit la darrera dècada una forta politització que les ha obligat a participar en algunes de les obres faraòniques del govern valencià amb resultats econòmics gens justificables. Malgrat això la seva solvència mesurada pel Tier1 es troba en la mitjana de suficient.

Bancaixa i CAM, però, se situen en la banda alta del rànquing de caixes pel que fa als actius i juntes superarien el volum de negoci de Caja Madrid i s'acostarien al de La Caixa. Malgrat tot no hi ha una voluntat explícita de fusió entre elles i de fet el que hi ha és una forta oposició, especialment des d'Alacant. Els directius de la CAM s'hi han manifestat explícitament en contra i bona part de l'empresariat alacantí també, agafant-se al particularisme i la por al centralisme de València. Curiosament, en aquest sentit, es veu amb millors ulls fins i tot una fusió amb una entitat no valenciana, actitud que ha motivat l'alerta especialment des dels sectors nacionalistes. Fins i tot els socialistes d'Alacant han plantejat la fusió amb caixes petites de fora del territori valencià com a alternativa. El Consell ha proclamant el seu 'respecte' a les decisions de les dues entitats però ha insistit en la lògica de la fusió entre elles per a aconseguir una caixa valenciana potent.

Sobre l'una i l'altra plana especialment la hipòtesi d'una fusió amb Caja Madrid, que es manté a l'aguait. En les circumstàncies actuals tant la CAM com Bancaixa la rebutgen perquè significaria anar de segones però no es pot obviar el fet que si aquesta fusió es produís, a banda de l'impacte polític evident, la caixa resultant seria la més gran de l'estat, superant fins i tot La Caixa.

Men?ame