Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  01.07.2009  14:30

El parlament aprova la nova llei d'educació de Catalunya amb els vots de CiU, PSC i ERC

ICV reitera que viola el Pacte d'Entesa · PP i Ciutadans hi han votat contra

Men?ame
 

El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la llei d'educació de Catalunya (LEC), amb els vots favorables del PSC, CiU i ERC. En canvi, el tercer soci de govern, Iniciativa, ha votat en contra d'alguns capítols perquè, entre més raons, considera que reforça l'escola concertada en detriment de la pública. PP i Ciutadans hi ha votat en contra. El president de la Generalitat, José Montilla, i el de CiU, Artur Mas, han corroborat avui, en una reunió de primera hora del matí, l'acord aconseguit.

La llei ha arribat al ple amb l'aval del Consell Consultiu (dictamen, en pdf), que es va haver de pronunciar perquè el PP trobava inconstitucional el model d'immersió lingüística. Malgrat l'oposició del PP i de Ciutadans, la llei compta amb el suport de tots els altres grups parlamentaris, és a dir del 90% de la cambra, en deu dels dotze títols.

Però el nucli de la llei no ha estat aprovat per Iniciativa: són els títols IV i XII, referents al model educatiu basat en la coexistència de l'escola pública i l'escola concertada, i al finançament del sistema educatiu. 'La llei no compleix el Pacte d'Entesa, i hem demanat al PSC i a ERC que reflexionin i reconsiderin la seva posició', ha explicat la portaveu parlamentari dels ecosocialistes, Dolors Camats. 'La LEC serà la primera llei de l’estat a establir que la separació de nens i nenes és una opció amb dret a concert', ha reblat.

Cronologia de la LEC

> 20 de març de 2006. Naix el Pacte Nacional per a l'Educació. El signen tots els agents de la comunitat educativa.

> 1 de novembre de 2006. Eleccions al Parlament de Catalunya. Acaba la transició començada amb la sortida d'Esquerra del primer govern tripartit. El departament d'Educació, durant el govern de Pasqual Maragall en mans d'Esquerra, passa ara a mans del PSC, el nou conseller és Ernest Maragall.

> 16 de novembre de 2007. Maragall presenta les bases de la LEC i remarca que és una 'llei de país'. Els sindicats la rebutgen i comencen les mobilitzacions.

> 14 de febrer de 2008. Primera vaga. La mobilització central, convocada pels cinc sindicats als carrers de Barcelona, reuneix més de 50.000 persones, segons dades de la guàrdia urbana.

> 29 de juliol de 2008. El govern aprova el projecte de la LEC, que aposta per l'autonomia dels centres públics, permet blindar la immersió lingüística i dóna als directors d'escoles i instituts la categoria d'autoritat pública. CC OO critica el conseller per entrar a tràmit parlamentari l'avantprojecte un dia abans de les vacances d'agost.

> 13 de novembre de 2008. Segona vaga, a què no donen suport CC OO ni UGT. Els convocants de la vaga, USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT, demanen la retirada de la llei per 'l'èxit' de l'aturada.

> 10 de gener de 2009. Entre la segona i la tercera vaga el conseller anuncia que els mestres podran fer fins a quatre hores extra setmanals remunerades. Crítiques dels sindicats, per sentir-se exclosos de la mesura. Maragall justifica la decisió argüint que és una mesura per retallar places d'interins en temps de crisi. Els sindicats entenen, en sentit contrari, que en temps de crisi no es poden retallar llocs de treball.

> 3 de març de 2009. El projecte de llei recull un nombre rècord d'esmenes. Els tres socis de govern presenten 183 esmenes, ICV-EUiA 103 en solitari, ERC 16 en solitari, PSC i ICV-EUiA 2 més, i el PSC i ERC 4 més. A aquestes xifres cal sumar les gairebé 400 esmenes que presenta CiU, les 500 del PPC i les 600 del grup mixt.

> 19 de març de 2009. Tercera vaga, amb la participació de tots cinc sindicats. La mesura de les hores extra els uneix. Els sindicats xifren el seguiment en un 70%, Educació en un 41%. Pels carrers de Barcelona la mobilització central reuneix 70.000 persones, segons els organitzadors, i 26.000 segons la guàrdia urbana.

> 5 de maig de 2009. El parlament aprova el redactat final de la LEC. CiU, PSC i ERC li donen suport perquè blinda la immersió lingüística i accepta la realitat de la doble xarxa del sistema educatiu català que formen les escoles públiques i concertades. Iniciativa no perquè considera que perpetua els concerts econòmics a les escoles que segreguen per motius sexuals. El PP i Ciutadans anuncien que hi votaran contra.

> 10 de juny de 2009. Quarta vaga. El 2,88% dels docents catalans atura les classes a partir de les dotze del migdia, segons dades del departament d'Educació. El percentatge suposa que mil mestres i professors de tot el territori responen a la crida dels sindicats. La protesta central, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, aplega no pas més de cinc-cents docents.

Els sindicats anuncien més protestes

Els representants sindicals dels treballadors de l'ensenyament s'han concentrat davant el parlament per vetllar, entre protestes, pel naixement de la primera llei d'educació de Catalunya. Consideren 'que no resol cap dels problemes de l'educació de Catalunya', en paraules de la portaveu de CC OO, Montse Ros. Ros diu que aquest 'no és una bona llei', però té desplegaments diversos, fet que els durà a seguir les decisions del departament d'Educació a l'hora de posar-la en funcionament.

Per la seva banda, la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) també recela de la part de la llei relativa al model escolar. El president de l'entitat, Walter García, ha declarat: 'Cal seguir treballant perquè es garanteixi una escolarització equilibrada de l'alumnat de l'escola pública i la concertada'. I ha afegit: 'cal lluitar contra la segregació de l'alumnat que apliquen determinades escoles subvencionades i vetllar perquè les noves necessitats d'escolarització es cobreixin amb places d'oferta pública i no incentivant la iniciativa privada.

D'una altra banda, la portaveu d'USTEC·STEs, Rosa Cañadell, ha avisat que els sindicats convocarien mobilitzacions 'cada vegada que s'aprovi una mesura que ataca l'escola pública'. La portaveu sindical ha lamentat, novament, que la LEC 'privatitzi encara més l'educació d'aquest país' en compte de fer 'una aposta molt clara per l'educació pública'. Segons la sindicalista, amb la LEC, s'ampliaran els concerts econòmics en les etapes de 0 a 3 anys, al Batxillerat o a la FP, i, en definitiva, s'accentuarà 'la gestió privada dels diners públics i la segregació social'.

Men?ame