Vicenç Ferrer, l’intocable català

VilaWeb
Des que s'ha sabut la mort de Vicenç Ferrer, la xarxa s'ha omplert de missatges de reconeixement al cooperant català. A la web de la Fundació, per exemple, s'hi acumulen centenars de missatges d'internautes i també de la mateixa família, i la causa a Facebook perquè se li atorgui el premi Nobel de la pau no para de sumar membres. A Facebook mateix, el mur del grup de seguidors de la Fundació Vicenç Ferrer també s'ha omplert de missatges de record. A la web de la Fundació també hi ha un àlbum fotogràfic de Vicenç Ferrer i aquest vídeo.
Redacció
19.06.2009 - 20:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El cooperant català Vicenç Ferrer s’ha mort avui a Anantapur (Índia). En aquest districte de l’estat d’Andhra Pradesh, un dels més pobres del país i amb greus problemes de desertització, escolarització i sanitat, Ferrer va dur a terme durant cinc dècades la seva tasca de cooperació al desenvolupament a través de les missions de la Companyia de Jesús, del Rural Development Trust i el Women Development Trust, i des de 1996 per mitjà de la Fundació Vicenç Ferrer. Totes les seves iniciatives, fonamentades en la filosofia de l’acció, van centrar-se a eradicar les desigualtats socials i les causes de la pobresa, i en favor de les comunitats de dàlits (intocables) rurals, els grups tribals i les castes més baixes d’Anantapur, històricament encarregades de les feines més servils i marginals de la societat, en condicions irregulars i pràcticament sense remuneració. I és que, malgrat que la Constitució índia va eliminar sobre el paper el sistema de castes el 1950, la jerarquització de la societat s’hi ha mantingut fins als nostres dies i limita extremadament l’ascensió social dels ciutadans. Es calcula que actualment els dàlits (‘oprimits’) són més de cent seixanta milions de persones. És a dir, gairebé un 20% de la població, al qual cal sumar un 10% més de pobles indígenes, també exclosos i discriminats de la societat índia.Vicenç Ferrer

Nascut a Barcelona el 5 d’abril de 1920 en una família de comerciants amb arrels a Gandia, amb setze anys va ser cridat a les files republicanes i es va integrar en una brigada del POUM. En acabar-se la guerra, i després de passar per camps de concentració a Argelers de la Marenda (Rosselló) i a Betanzos (Galícia), el 1941 va començar a estudiar dret a Barcelona i el 1944 va ingressar a la Companyia de Jesús. Com a missioner, el 13 de febrer de 1952 va arribar a Mumbai, on des del principi va ajudar a organitzar petites cooperatives per excavar pous, canalitzacions d’aigua i bancs de llavors. També va treballar en la construcció de dues escoles, un hospital i dues residències d’alumnes. La seva tasca per fer sortir de la marginació i la pobresa els sectors més desafavorits de la jerarquitzada societat índia va generar recels en les classes dirigents, que van aconseguir expulsar-lo del país l’abril de 1968. Però gràcies a la mobilització social i al suport decidit de la primera ministra Indira Gandhi, va poder-hi tornar el 1969. Poc després va deixar la Companyia de Jesús i es va casar amb la periodista anglesa Anne Perry, amb qui va fundar l’organització Rural Development Trust (RDT) i, més tard, el Women Development Trust. Totes dues organitzacions van centrar-se a desenvolupar socialment la regió d’Anantapur, a l’estat d’Andhra Pradesh, una de les més pobres del país i amb un alt grau de desertització, sense educació ni sanitat. Ara fa una quinzena d’anys, Ferrer i Perry van constituir la Fundació Vicenç Ferrer, basada en les aportacions de cent cinquanta mil socis i que ha mantingut la seva tasca a Anantapur.

Enllaços
Revista Consumer: entrevista amb Vicenç Ferrer.
Estudi grafològic de la lletra de Vicenç Ferrer.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any