Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  17.06.2009  14:21

La llei de consultes populars supera les esmenes a la totalitat del PP i el grup mixt

CiU no presenta esmena però adverteix que el projecte de llei es queda curt

Men?ame
 

El projecte de llei de consultes populars per la via del referèndum ha superat avui les esmenes a la totalitat del PP i el grup mixt, de manera que el tràmit parlamentari continua endavant, amb el suport dels tres partits del govern i l'advertència de CiU, qui diu que el projecte de llei no desenvolupa l'autogovern previst en l'estatut. En canvi, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha destacat que la llei 'cohesionava i enfortia Catalunya.'

'La llei concreta l'expressió del dret a decidir per part de la ciutadania', ha dit Ausàs. El conseller ha volgut distingir dos aspectes de les consultes populars: els instruments de participació ciutadana i els referèndums. Pel que fa als instrument de participació ciutadana, ha dit que aquests eren 'dirigits a conèixer el parer de la ciutadania, amb enquestes, audiències públiques o consultes ciutadanes Ausàs ha destacat que aquest aspecte no precisava l'autorització de l'estat i, per tant, podia fer-se des d'avui mateix.

L'altre aspecte són els referèndums, 'una modalitat de consulta popular en què es crida a participar tot el cens electoral i en què es garanteixen els requisits formals i legals per validar la consulta': 'Aquesta és la modalitat que es regula amb aquest marc legal, una veritable llei de referèndums de Catalunya', ha assegurat Ausàs.

La parlamentària de CiU Dolors Batalla ha dit que el seu grup no presentaria cap esmena a la totalitat per tal de 'contribuir a impulsar una llei que permeti de fomentar la participació ciutadana, l'ús de mecanismes de democràcia directa i millorar així la qualitat del sistema democràtic'. Tanmateix, ha criticat que el projecte de llei 'no complia aquests objectius' perquè té 'un enfocament poc adequat, és incomplert i fixa més limitacions de les necessàries renunciant a desplegar part de l'autogovern'.

Batalla ha tornat a lamentar que el projecte de llei no desplegui al màxim totes les competències que dóna l'article 122 de l'estatut i 'desaprofiti l'oportunitat de poder realitzar consultes alternatives' que no requereixin l'autorització de l'estat.

El projecte de llei

La futura normativa, que desenvolupa l'article 122 de l'estatut, estableix el règim jurídic, el procediment, el compliment i la convocatòria de les consultes populars per via de referèndum. La llei és d'aplicació a les consultes populars per via de referèndum que promoguin les institucions públiques i la ciutadania en l'àmbit de les competències de la Generalitat i dels ajuntaments sobre qüestions polítiques de transcendència especial per a la ciutadania. La norma defineix dos àmbits de consulta: el del Principat i el municipal.

Poden proposar la convocatòria d'una consulta popular sobre qüestions que afectin el Principat el govern, una cinquena part dels diputats o dos grups parlamentaris, deu municipis que representin 500.000 habitants, i la ciutadania, sempre que hagi recollit com a mínim un 3% de signatures favorables de la població. En tots quatre processos, el parlament ha d'aprovar en ple i per majoria absoluta la petició, i és el govern espanyol qui, finalment, ha d'autoritzar la consulta. El resultat del referèndum és consultiu i el govern haurà de comparèixer davant el ple per pronunciar-se en relació amb el resultat.

Les consultes populars per via de referèndum d'àmbit municipal, que ja es regulaven per la llei de règim local i que també tenen caràcter consultiu, les pot promoure l'alcaldia, la meitat més un dels regidors del ple municipal, o un percentatge determinat de veïns segons el cens del municipi.

Men?ame