Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  11.06.2009  20:00

Les festes del Corpus

Són dies de Patum, ous balladors, processons, momes, enramades i catifes florals

Men?ame
 

La festa de Corpus Christi ('el cos de Crist') ha estat durant molts segles una de les més importants de la cristiandat catòlica. El Corpus, s'explica a Festes.org, és 'una expressió de reconeixement i adoració a l'hòstia consagrada que simbolitza el cos de Jesucrist. (...) Ara, més enllà de ser una festa religiosa, la celebració del Corpus fou en els seus orígens medievals, i encara és en molts indrets, la festa ciutadana per excel·lència, la festa del 'cos social' o corpus de la comunitat.' De fet, en les processons del Corpus hi ha les primeres referències escrites dels principals elements de les nostres festes populars: gegants, nans, diables, bestiari... A casa nostra, Corpus és sinònim de la Patum de Berga, que va començar ahir i s'acabarà diumenge. Però també és sinònim de moltes més tradicions i festes. A Barcelona es fa aquests dies l'ou com balla en unes quantes fonts de la ciutat, com la del claustre de la Seu, la de la Casa de l'Ardiaca i la de l'Ateneu Barcelonès. Girona té una de les processons més lluïdes, i a Arbúcies, la Garriga, Sitges i Vilanova i la Geltrú les enramades i catifes de flors són l'element central de la festa. A València, abans de la processó del Corpus desfilen els gegants i nans, les anomenades Roques (uns carros on es representen misteris bíblics) i la Moma, que representa la virtut. Aquesta figura simbòlica, representada per un home vestit de dona, també la trobem al Corpus de Xàtiva (fotografies i vídeo).

La tradició de Corpus també és molt important a Ontinyent. I a les Illes, la festivitat es commemora amb activitats modernes com l'obertura i la visita guiada dels patis de Palma i amb actes més tradicionals com el Ball de les Àguiles i Sant Joan Pelós de Pollença.