29.05.2009 - 20:00
El 27 d’abril passat es va morir a Nova York, a noranta-quatre anys, el ballarí i coreògraf Frankie Manning. L’obituari que li va dedicar The New York Times l’endemà, ‘Frankie Manning, the Ambassador and Master of Lindy Hop, Dies at 94’, no exagerava gens: Manning va ser el màxim exponent del lindy hop, un dels estils de ballar jazz, i va treballar activament per recuperar-lo la dècada de 1980, després de més de trenta anys d’oblit. Martí Segalàs, membre de l’associació BCN Swing i expert en jazz, destaca tres etapes de la vida de Manning: la del ballador a la mítica sala Savoy de Harlem, epicentre del lindy hop novaiorquès els anys 1920 i 1930; la del ballarí professional, integrat a les principals companyies de lindy, fins a la Segona Guerra Mundial; i la de recuperador i divulgador del ball, a partir de 1984. Manning es va morir just un mes abans del seu noranta-cinquè aniversari, el 26 de maig, i no ha pogut viure el gran homenatge que balladors de lindy de tot el món li van fer a Nova York, del 21 al 26 de maig. Participants catalans en la festa relaten en aquest bloc el mogut cap de setmana novaiorquès, en què es van projectar totes les ballades mundials de Shim Sham (com la de Barcelona) dedicades a Manning.Ballador, professional i ambaixador
Com a ballador del Savoy, una sala que tenia dos escenaris per a facilitar les batalles entre orquestres i amb un públic heterogeni en una època de forta segregació racial, Frankie Manning es va situar ben aviat al Cats’ Corner, explica Martí Segalàs, el racó dels més bons. En les competicions informals que s’hi organitzaven habitualment, Manning va inventar-se els primers ‘aerials’ de la història del ball. De l’amateurisme del Cats’ Corner a viure del ball professionalment hi havia ben poca distància: Manning va entrar a la companyia Whitey’s Lindy Hoppers, amb la qual va ballar en teatres, sales i concerts d’orquestres tan famoses com les de Count Basie i Duke Ellington. També va enregistrar escenes de ball per a films de l’època com Hellzapoppin (1941), en què apareix amb la seva companya de ball, Norma Miller, i el ballarí Al Minns. Però amb la Segona Guerra Mundial (el 1943 va ser destinat a l’Extrem Orient), tot canvià. Quan en va tornar, va formar un altre grup, però el swing ja no tenia res a fer en ple auge del rock. En la seva biografia, doncs, hi ha un salt del 1958, quan la sala Savoy tanca les portes, al 1984, quan el contacten alguns professors de ball nord-americans interessats a aprendre el lindy hop que havien vist en uns quants films d’època. Manning, llavors carter de professió, va començar la seva tercera etapa vital, com a ambaixador i recuperador del lindy, participant en els festivals i cursos que començaven a florir als EUA, a Suècia (Herräng), a la Gran Bretanya i, fins i tot, a Barcelona (va participar en la Barswingona del 2000). El 1992 va assessorar el director Spike Lee a l’hora de recrear una ballada de swing per al film Malcolm X, atès que aquest líder de la comunitat afroamericana havia estat lindy-hopper.
Martí Crespo
Enllaços
Webs relacionades a Nosaltres.cat: Swing i lindy.
