El Suprem admet a tràmit la querella contra Garzón per la causa de les fosses franquistes

  • El sindicat d'ultradreta Manos Limpias l'acusa de prevaricació

VilaWeb
Redacció
27.05.2009 - 12:43

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Tribunal Suprem espanyol ha admès a tràmit la querella que el sindicat d’ultradreta Manos Limpias va presentar contra el jutge Baltasar Garzón, i ha designat Luciano Varela instructor de la causa. Aquesta admissió no implica valoració del contingut: és una acusació de prevaricació per haver començat a investigar la desaparició de milers de republicans durant la guerra del 36-39 i després. Ara el magistrat Garzón haurà de declarar com a imputat.El sindicat d’extrema dreta Manos Limpias va presentar la querella el 26 de gener d’enguany adduint que el magistrat havia comès un delicte de prevaricació (dictar resolucions injustes sabent que ho són) quan investigava la desaparició de milers de persones durant el franquisme i va ordenar l’obertura d’algunes fosses comunes. El magistrat, que de primer es va declarar competent per a investigar els crims contra la humanitat, va declarar extingida la responsabilitat penal de Franco i es va inhibir de la causa, que va transferir als jutjats territorials. Amb aquesta decisió pretenia avançar-se a l’Audiència espanyola que havia de decidir si el declarava competent o no per a instruir aquesta causa.

La querella de Manos Limpias recull totes les resolucions dictades per Garzón sobre la desaparició de republicans des del 19 de desembre del 2006 fins que no s’inhibeix, el 18 de novembre del 2008, i sosté que el magistrat va vulnerar ‘premeditadament’ l’estat de dret perquè va mantenir obert el procés, tot i que ‘era conscient que no era competent’. Segons el Suprem aquests supòsits no es poden descartar.

Però els magistrats del Suprem no valoren el fons de la qüestió. De fet, indiquen que l’admissió a tràmit de la querella ‘no exigeix la constància acreditada d’allò que sosté’, ans té en compte ‘el possible interès penal dels fets que conté’. Un criteri que no comparteix la fiscalia, contrària a encausar aquest jutge de l’Audiència espanyola.

La néta del president de la segona república espanyola, Juan Negrín, va fer un requeriment al Suprem perquè s’ocupés de la causa començada per Garzón. El Suprem no es va considerar competent per a investigar les desaparicions de la guerra del 36-39 i del franquisme perquè els possibles responsables no ocupen cap càrrec públic en l’actualitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any