Editorial Moll: setanta-cinc anys de fidelitat a una llengua i a un país

  • En tot aquest temps l'editorial ha publicat més d'un miler de títols

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
20.05.2009 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Sense les ‘Rondaies mallorquines’ de Mn. Alcover i les altres col·leccions de l’Editorial Moll, la situació de la llengua catalana a Mallorca seria molt més preocupant’, ha dit a VilaWeb Francesc de B. Moll, fill del filòleg menorquí del mateix nom i director de l’editorial. Fa setanta-cinc anys el seu pare va fundar-la i ara és hora de fer balanç. ‘L’editorial ha tingut un paper digne dintre la producció editorial catalana’, explica Moll.La situació econòmica de l’editorial Moll, continua dient, no ha estat un camí de roses, ‘però tampoc no ens ha mancat mai el suport del públic’.

L’origen de l’Editorial Moll

‘No hi ha a Mallorca cap col·lecció de llibres que pugui donar sortida a les obres dels nostres escriptors’, aquesta reflexió de Francesc de Borja Moll pare fou l’incentiu de la fundació de l’Editorial Moll. Va inaugurar-se el 1934 amb l’edició del primer volum de la col·lecció Illes d’Or, pensada per a difondre les obres d’autors exclusivament illencs. D’entrada, l’editorial volia acomplir el propòsit que Francesc de B. Moll, pare, havia assumit a la mort de Mn. Alcover: continuar i completar el ‘Diccionari Català-Valencià-Balear’. ‘La campanya de promoció del Diccionari a partir del 1949 va fer que el català tornés a ressonar en els espais públics enmig de l’emoció i la resposta entusiasta de tanta gent que sentia l’opressió de la dictadura’, explica l’actual responsable de l’editorial. De fet, la diada de Sant Jordi va començar a tenir força gràcies a les grans parades del Diccionari que es muntaven, de primer al passeig de Gràcia de Barcelona i després a la Rambla.

L’impacte del Diccionari

Va ser l’expansió del Diccionari a totes les terres de parla catalana, a partir del 1950, que va fer ampliar els objectius de l’Editorial Moll amb la col·lecció Biblioteca Raixa, oberta als autors i al públic de tot el país. El primer volum va aparèixer l’any 1954. ‘D’aleshores ençà no hem abandonat mai aquesta òptica de conjunt, encara que hem dedicat una atenció especial als autors i als temes de les Illes Balears’, diu Francesc de B. Moll, per qui la funció social de l’editorial que presideix és de mantenir-se fidel a una llengua i a un país, en qualsevol circumstància.

Després de la repressió de la postguerra, l’aparició d’algunes editorials noves va fer vacil·lar l’editorial Moll, fins al punt que es van suspendre la Biblioteca Raixa (1964) i la col·lecció Balenguera de poesia (1965), estrenada tímidament l’any 1961. Però, arran de la incorporació d’una nova generació de la família Moll, la Biblioteca Raixa va reprendre amb força l’any 1968 i la Balenguera, el 1972. Alhora, la casa va optar per la diversificació temàtica, amb col·leccions noves de ciències socials, naturals, de materials didàctics i de literatura infantil i juvenil.

Fuster, Estellés i Pedrolo

En tots aquests anys l’Editorial Moll ha publicat autors tan significatius de la nostra literatura com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Manuel de Pedrolo, M. Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover i Manuel Baixauli.

L’editorial ha rebut moltes condecoracions per la seva tasca. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; el 2003 la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i el 2008 la del Consell de Mallorca. També el 1995 l’Obra Cultural Balear la va distingir amb el premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de Desembre.

Un futur amb esperança

El director de Moll, Francesc de B. Moll explica que veu el futur de l’editorial amb optimisme i fa una crida a donar suport a aquesta empresa familiar: ‘Per cert, si ningú vol demostrar el seu suport a l’editorial Moll, té una manera molt senzilla de fer-ho: entrar a la seva pàgina web, triar un llibre que l’interessi, del miler llarg de títols del catàleg, i encarregar-lo a través de la seva llibreria habitual o de la pàgina web mateix. Sens dubte, una resposta positiva a aquest suggeriment seria la millor garantia d’un futur esplendorós.’

Enllaços
VilaWeb Lletres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any