18.05.2009 - 06:00
‘No val la pena de viure a Barcelona per tenir-hi un gat’, canta Joan Pons, ànima d’El petit de cal Eril, en una de les cançons del disc de debut, ‘I les sargantanes al sol’ (Bankrobber, 2009). Des de Guissona (la Segarra) ofereixen un disc de pop-folk acústic, amb ritmes alegres i lletres surrealistes, amb elefants, gats i sargantanes. Aquests tocs recorden a vegades Joan Miquel Oliver i Manel, per més que el grup marca un estil tot propi.Tot just fa un parell d’anys que Joan Pons, el fill petit de ca l’Eril de Guissona, va posar-se a enregistrar cançons al menjador de casa. Des de llavors ha guanyat el premi del club TresC a la creativitat i ha participat en el projecte de creació musical del Centre d’Art Santa Mònica. I allà va ampliar el seu projecte en solitari amb quatre músics més: Daniel Díaz, Daniel Domene, David Paco i Lluís Rueda. ‘I les sargantanes al sol’ és el primer disc d’El petit de cal Eril, però ja el 2007 va llançar una maqueta titulada ‘Per què es grillen les patates?’
Al grup, li agrada de jugar amb la música, i això es nota tant en alguns instruments (a banda guitarra, baix i bateria, hi ha xilòfons, joguines, melòdiques, flautes, percussió i ‘samplers’), com en les lletres, en el so juganer de les cançons i en el seu primer videoclip de la cançó ‘Mandolines tralarí’.
‘I les sargantanes al sol’ conté dotze cançons en què, surrealisme a part, el grup reivindica el seu origen rural (‘Optimisme rural i olor de xiclet/ soroll de tractors i olor de rostolls/ per sempre més/ sargantanes al sol’). També hi trobem tres versions de cançons populars (‘La Caterineta per la Mercè’, ‘Ton pare’ i ‘L’elefant’), en què els nebots de Pons l’acompanyen cantant, una mostra més de la voluntat del grup de jugar amb les cançons.
B. Z.
Enllaços
Myspace d’El petit de cal Eril.
El petit de cal Eril, a Last.fm.
Bloc Al darrera la nevera: El Petit de cal Eril: ser rural ja mola.
