07.05.2009 - 21:37
La Universitat de Lleida ha investit doctor honoris causa el lingüista Joan Solà. En el seu discurs, aquest analista de la llengua catalana, nascut a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) el 1940, ha alertat: ‘si els polítics no deixen de tractar la llengua com una qüestió subordinada, no podrà aguantar les empentes fortes que rep per desaparèixer, i l’efecte de les migracions’. Solà ha apostat pel paper dels joves en la defensa de la llengua.’Per mi, en aquest país, allò que ens falta no és l’adaptació de la llengua, sinó una potència política veritable’, ha dit Solà, qui ha destacat els grans lingüistes que han influït en la seva trajectòria, entre ells Verdaguer, Corominas, Chomsky i Pompeu Fabra.
L’acte d’investidura s’ha fet a l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida de forma solemne, amb la imposició del birret llorejat, l’anell i els guants, i ha tingut amb l’apadrinament del doctor Joan Julià.
Trajectòria
Joan Solà és llicenciat en filologia clàssica i doctor en filologia catalana. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi. Ha estat professor a diversos centres docents des del 1965, com la Universitat Autònoma de Barcelona, i des del 1984 és catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona. Ha publicat una quarantena de llibres, i prop de dos-cents articles i estudis, preferentment sobre temes de sintaxi i d’història de la llengua catalana. En destaquen els seus primers estudis de la sintaxi catalana, ‘Del català incorrecte al català correcte’ (1977) i ‘Gramàtica del català contemporani’ (2002).
També és co-director, amb Jordi Mir, de l’edició de les Obres completes de Pompeu Fabra (el primer volum és de 2005), editor de ‘L’obra de Joan Coromines: cicle d’estudi i homenatge’ (1999) i director de l’obra col·lectiva ‘Gramàtica del català contemporani’, publicada el 2002.
Joan Solà també ha impartit cursos i ha fet conferències en diversos centres universitaris de l’estat espanyol, d’Europa i dels Estats Units. Ha promogut projectes d’investigació i d’edició i ha estat assessor lingüístic de diversos organismes, com ara el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Ajuntament de Barcelona o la Caixa, i és col·laborador habitual de la premsa, la ràdio i la televisió, plataformes des de les quals qüestiona o posa en relleu l’ús de la llengua quotidiana.
Arran de la seva tasca acadèmica i cultural, ha rebut diversos premis i homenatges, com el Premi de la Crítica de Serra d’Or (1999), el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I (2002), la medalla Narcís Monturiol (2003) i la Creu de Sant Jordi (2005).
