Salman Rushdie: ‘Em jugo diners que el G-20 no resoldrà els problemes del món’

  • Presenta a Barcelona 'L'encantadora de Florència' · Especial sobre escriptors perseguits

VilaWeb
'L'encantadora de Florència' (Edicions Bromera), el darrer títol de Salman Rushdie, se situa al segle XVI, a cavall de dos mons, l'Occident i l'Orient: la Florença del Renaixement, dominada per la família Medici, i la cort de l'emperador mogol de l'Índia, Akbar.

Un dels personatges de la novel·la és el pare Antoni de Montserrat, jesuïta originari de Vic que l'investigador Josep-Lluís Alay va descobrir per al gran públic amb 'Ambaixador a la cort del Gran Mogol. Viatges d'un jesuïta català del segle XVI a l'Índia, Pakistan, Afganistan i Himàlaia'.

Redacció
02.04.2009 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Salman Rushdie (Bombai, Índia, 1947) és un dels escriptors de més anomenada de la literatura contemporània, avalat per una quinzena de títols. Però aquest escriptor anglo-indi, autor d’Els fills de la mitjanit, també és mundialment conegut com un símbol dels escriptors perseguits, arran de la polèmica suscitada per la publicació, fa vint anys, de la seva quarta novel·la, ‘Els versos satànics‘, considerada blasfema pel règim islàmic de l’Iran.

El 14 de febrer de 1989 l’aiatol·là Khomeini, cap suprem de l’Iran, va dictar una ‘fatwa’ (opinió jurídica) que condemnava a mort Rushdie, i des d’aleshores hagué d’amagar-se, protegit per la policia britànica. Les seves aparicions públiques no van començar a sovintejar fins el 1998, quan el règim iranià va renunciar a recompensar qui el matés. El fet va portar a la represa de relacions diplomàtiques entre la Gran Bretanya i l’Iran, fins aleshores trencades. El cas de Rushdie és un dels molts que segueix de prop l’associació internacional PEN Club, que vetlla pels escriptors i per la llibertat d’expressió. El capítol català té l’exposició virtual Veus silenciades, veus rescatades.

Roberto Saviano

El cas de Salman Rushdie no és, doncs, excepcional: al món hi ha molts escriptors objecte de persecucions i d’amenaces. Un dels últims casos ha estat el de Roberto Saviano, un jove periodista napolità que el 2006 va publicar ‘Gomorra‘, un llibre sobre la Camorra. Des d’aleshores, Saviano és amenaçat de mort. Però el seu llibre, i el film que se n’ha fet, estrenat el 2008, ha empès els ciutadans a contestar públicament el crim organitzat. Així, el dissabte 21 de març, a Nàpols, gairebé cent mil manifestants van sortir al carrer. El 4 de febrer, Saviano va ser a Barcelona i VilaWeb TV va entrevistar-lo.

Ciutats refugi d’escriptors

A més a més d’organitzacions internacionals com el PEN Club, els escriptors perseguits i amenaçats poden comptar des de fa tres anys amb la Xarxa de Ciutats Refugi, constituïda per ciutats que els donen asil perquè puguin treballar sense por d’ésser censurats i silenciats. En aquesta xarxa hi ha una vintena de ciutats: Barcelona, Brussel·les, Estocolm, Frankfurt, Mèxic, Norwich… I d’aquí a no gaire potser s’hi afegiran Ciutat de Mallorca i Sant Cugat del Vallès.

L’encantadora de Florència’ (Edicions Bromera), el darrer títol de Salman Rushdie, se situa al segle XVI, a cavall de dos mons, l’Occident i l’Orient: la Florença del Renaixement, dominada per la família Medici, i la cort de l’emperador mogol de l’Índia, Akbar.

Un dels personatges de la novel·la és el pare Antoni de Montserrat, jesuïta originari de Vic que l’investigador Josep-Lluís Alay va descobrir per al gran públic amb ‘Ambaixador a la cort del Gran Mogol. Viatges d’un jesuïta català del segle XVI a l’Índia, Pakistan, Afganistan i Himàlaia’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any