12.03.2009 - 06:00
Josep M. Espinàs presenta ‘A peu per Múrcia’ (la Campana), el seu vintè viatge, al sud del País Valencià. L’obra forma part d’una sèrie que va començar a publicar fa més de cinquanta anys i en què explica algunes passejades que ha fet. ‘És més exòtic Múrcia que no pas Nova York’, va dir comentant l’interès literari que li havia suscitat aquella regió. Per una altra banda va ironitzar que, a fer un llibre dels seus viatges a peu, ja hi té addicció.En el seu últim llibre Josep M. Espinàs parla de l’aire d’Espanya de postguerra que encara es viu a Múrcia i de la ruralitat que es resisteix al turisme. I en parla exposant, simplement, allò que veu. ‘El llibre vol mostrar les miques d’un tot, però no parlar directament del tot. No vull fer teories’, va dir. Són nou dies de passejar a peu pel territori recollint topònims, rètols i converses que podrien arribar a formar part d’una escena teatral o cinematogràfica. ‘Viatjo amb els ulls ben badats i l’atzar m’aporta anècdotes de pel·lícula’, com la de l’home que s’anomena rei dels ganduls o la de la dona que balla sola amb la mà alçada com si agafés la seva parella de ball. ‘Els viatges a peu de l’Espinàs són tot allò que no podem llegir abans en una guia turística ni podem veure al Google Earth‘, va dir el col·laborador de La Vanguardia, Xavier Antich, que va parlar en la presentació del llibre d’ahir.
El secret d’Espinàs
‘Josep M. Espinàs no podria haver triat un lloc pitjor per cridar l’atenció dels lectors’, va comentar l’editora de la Campana, Isabel Martí: ‘Als llibres de l’Espinàs no hi ha cap trama que enganxi.’ Aleshores, com és que té tant d’èxit? Martí mateix ho explica: ‘La gràcia de l’Espinàs és la música que posa darrere les paraules i que converteix en matèria literària allò que aparentment és vulgar.’
Un dels temes que surten als ‘A peu’ és el de la vellesa. L’editora de la Campana va recordar que, si ens hi fixem, en els últims llibres es pot apreciar la història d’una persona que sap que es va fent vella.
Josep M. Espinàs va agrair a lectors i periodistes que hagi pogut publicar el vintè viatge a peu. I és que, quan va començar, no s’imaginava pas que arribaria a escriure tants volums (tots editats per la Campana) sobre les seves passejades literàries. La veritat és que ja en prepara un altre, aquest per la vall de Gallinera (Marina Alta).
Enllaços
Notícia relacionada a VilaWeb: Josep M. Espinàs: ‘Penso que un escriptor amb caràcter no es fa amb lectures’ (07/08/2008), L’ofici de l’Espinàs (25/03/2008), Espinàs: ‘Viatjant a peu sé que no podré deixar de ser un foraster, però vull deixar de ser un intrús’ (28/11/2007).
Diari de l’Escola: Josep M. Espinàs i l’ofici d’escriure.
VilaWeb Lletres.
