Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  07.03.2009  14:00

Milers de manifestants recorren Brussel·les per a demanar un estat propi

Organitzadors i representants de partits polítics lloen l'èxit de la convocatòria · Més de 10.000 participants segons l'organització i uns 3.000 segons la policia

Men?ame
 

Uns 5.000 manifestants (més de 10.000 segons l'organització i uns 3.000 segons la policia) han recorregut els carrers de Brussel·les per a demanar un referèndum per l'autodeterminació. El catedràtic de la UB i impulsor de la manifestació, Enric Canela, i representants dels partits polítics, han proclamat l'èxit de la manifestació dels Deu Mil a Brussel·les. 'Som aquí per exercir el dret a l'autodeterminació, que ens escolti tothom', ha dit Canela.

La capital de la Unió Europea (UE) s'ha omplert d'estelades (així com de banderes europees, de Flandes i d'altres nacions sense estat) i de pancartes. 'Catalonia, the next state in Europe' o 'We want a catalan state', en són alguns lemes. Els organitzadors han dit que eren gratament sorpresos per l'èxit de la manifestació.

La protesta ha recorregut els bulevards d'Emile Jacqmain i Anspach, creuant la plaça De Brouckére i la Bourse, fins a la Gare du Midi de Brussel·les, poc més de tres quilòmetres de distància. Deu mil a Brussel·les ha reivindicat, en un manifest que s'ha llegit a l'arribada, 'que els partits nacionals catalans, d'una vegada per totes, posin la independència com a objectiu en els seus programes electorals i l'autodeterminació com a prioritat en la seva acció de govern'. 'Volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic, els catalans tenim el dret d'autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret, volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu, volem votar', reclama el manifest.

CDC i ERC tenen representants de la direcció a la manifestació. Els diputats Jordi Cuminal i Albert Batalla i els secretaris d'Immigració i de Relacions Internacionals de Convergència, Àngel Colom i Carles Llorens, són alguns dels dirigents convergents que hi han participat. D'altra banda, la portaveu d'ERC al Parlament i al Congrés dels Diputats, Anna Simó, el diputat d'ERC del Congrés, Francesc Canet, i el seu candidat a les eleccions europees, Oriol Junqueras, han encapçalat la delegació republicana en la manifestació.

Cap eurodiputat català no ha participat en la protesta: l'ecosocialista Raül Romeva hi dóna suport, tot i el rebuig d'ICV, però no ha assistit a la manifestació, ni tampoc el convergent Ignasi Guardans, tot i que CDC sí que hi ha enviat representants. També l'Scottish National Party, el Sinn Féin i el Plaid Cymru gal·lès s'han sumat a la convocatòria, així com Eusko Alkartasuna ( i el Bloque Nacionalista Galego (BNG). El candidat de CiU a les eleccions europees del 7 de juny, Ramon Tremosa, tampoc no ha viatjat a Brussel·les, així que el republicà Junqueras és l'únic cap de cartell que ha participat en la protesta.

Els eurodiputats de l'Scottish National Party, Ian Hudghton, i el d'Eusko Alkartasuna, Mikel Irujo, van rebre aquest dijous al Parlament Europeu una vintena de representants de la plataforma encapçalats per Aureli Argemí i Manel Bargalló, que van lamentar l'absència dels europarlamentaris catalans. Deu Mil a Brussel·les va lliurar una carta a tots els eurodiputats en què reclamava el dret a l'autodeterminació del poble català i feia un 'toc d'atenció' sobre les polítiques 'separadores i discriminatòries dels estats'. 'Pertanyem a la societat civil d'un poble europeu que, com a poble distint, aspira a integrar-se plenament i en primera persona, sense mitjancers, a la Unió Europea', reivindiquen.

Les comarques gironines i les de l'àmbit metropolità són les que més manifestants han aconseguit mobilitzar i els organitzadors asseguren que l'aclaparadora majoria dels que s'han desplaçat a Brussel·les ho han fet per compte propi en vehicles privats o en vols regulars, però al marge dels autocars i del vol xàrter de l'organització.

Rumb a Brussel·les

Els primers autobusos, cotxes i motos van marxar anit i aquest matí 116 passatgers han omplert el vol xàrter reservat per l'organització (àudio). En efecte, aquesta la matinada han marxat des de l'Aeroport del Prat cap a Brussel·les els darrers assistents a la manifestació prevista per aquest mateix dissabte a les 11 del matí que reivindicarà pels carrers de la capital belga el dret de Catalunya a decidir el seu futur com a nació. Als 116 passatgers que han omplert el vol xàrter reservat per l'organització dels impulsors de la iniciativa 10Mil a Brussel·les, cal sumar les places reservades en vols regulars així com els 12 autocars que van sortir aquest divendres des de Barcelona i Girona. Unes 700 persones en total, a les quals cal sumar tota la gent que viatja per lliure.

Els grups de manifestants han partit de diverses ciutats del Principat i el País Valencià però també d'altres països com ara d'Occitània, des d'un grup s'hi desplaça en avió des de Carcassona. A Brussel·les esperen reunir-se amb catalans que hi resideixen i amb altres de ciutats pròximes com ara París que han anunciat també la seva presència. Diverses caravanes de cotxes s'han anat concentrant en les ciutats del nord del país per a fer part del recorregut junts. Els primers grups de manifestants que han arribat a la capital flamenca han passejat a la nit pel centre amb banderes i pancartes.

Hillary Clinton, preguntada sobre la independència de Catalunya

L'assistent de l'eurodiputada gal·lesa Jill Evans va preguntar ahir a la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, si els Estats Units donarien suport a nacions sense estat, 'com Catalunya, Gal·les i Escòcia', que volguessin declarar la independència. Clinton, que participava en una trobada amb estudiants i amb joves europeus a Brussel·les, ha dit que els EUA evitarien qualsevol ingerència en els assumptes internes d'altres estats.

Sara Medi, l'assistent de l'eurodiputada, ha fet aquesta pregunta a Clinton 'perquè volia saber si és conscient dels desigs d'independència d'unes quantes nacions d'Europa', segons que ha dit a VilaWeb.

També en declaracions a VilaWeb, l'eurodiputada Evans, del Plaid Cymru, ha dit que no la sorprenia que Hillary Clinton hagués refusat de posicionar-se sobre la voluntat d'independència d'alguns pobles europeus. 'Tot amb tot, al Plaid Cymru volem aprofitar qualsevol oportunitat per parlar de la independència de Gal·les en escenaris internacionals'.

Evans també ha parlat de la manifestació Deu Mil a Brussel·les de demà: 'Dono tot el suport a les manifestacions i als esforços del poble català per aconseguir la independència'.

Men?ame