Carles Casajuana: ‘Hem de pensar què podem fer per a tenir més cura del català’

  • L'autor de 'L'últim home que parlava català', ha parlat del seu llibre i de la situació del català

VilaWeb
VilaWeb
DIPLOMÀTIC I AMBAIXADOR

Carles Casajuana, nascut a Sant Cugat l'any 1954, és diplomàtic i ambaixador espanyol al Regne Unit des de l'agost. Ha escrit set novel·les, totes publicades a Quaderns Crema: 'Kuala Lumpur' (2005), 'Diumenge de temptació' (2001), 'Esperit d'evasió' (1998), 'Punt de fuga' (1992), 'La puresa del porc' (1990), 'Bondage' (1989), 'Tap d'escopeta' (1987). Ha escrit també l'assaig 'Pla i Nietzsche: afinitats i coincidències' (Edicions 62, 1996). Ha estat traduït a l'espanyol i a l'anglès.

Redacció
03.03.2009 - 14:12

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els lectors de VilaWeb han conversat avui en un xat (llegiu-lo aquí) amb l’escriptor Carles Casajuana, que ha publicat ‘L’últim home que parlava català’ (Planeta), guanyador del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2009. Una novel·la que parla sobre l’estat de la llengua catalana a partir de vida d’un escriptor català que es converteix en víctima metafòrica de mòbing literari. Aquí podeu veure l’entrevista que VilaWeb TV li ha fet després del xat.

Casajuana ha parlat de la situació del català: ‘No hem de buscar culpables de la degradació del català, hem de pensar què podem fer nosaltres per tenir-ne cura’, ha afirmat. Casajoana també ha parlat de la intenció de la seva novel·la: ‘M’agradaria que el lector, en acabar de llegir el llibre, es preguntés si la situació actual del català és exactament la que ell vol que sigui’, ha dit l’escriptor als lectors de VilaWeb. Carles Casajuana ha afegit que mai es va plantejar que el seu llibre fos una denúncia de la situació del català sinó que el seu primer propòsit va ser contraposar l’especulació immobiliària amb la creació literària. Després va veure que convenia que hi hagués dos escriptors i és on va introduir el tema del bilingüisme. En aquest sentit, ha afegit: ‘acabar una novel·la és sovint com acabar un sudoku. Les coses han de quadrar’.

L’escriptor i diplomàtic ha també ha reconegut que el tema del seu últim llibre pot ser polèmic, però espera que es llegeixi com el que és: una novel·la. Finalment, pel que fa a la situació de la llengua catalana, Casajuana ha dit: ‘tenir cura de la llengua és una tasca de tots els catalans, i en primer lloc dels catalans que la tenim com a llengua materna.’

A ‘L’últim home que parlava català’, el propietari de l’edifici vol buidar-lo, però l’escriptor ofereix resistència. Per Casajuana, aquesta resistència il·lustra el valor de la literatura, perquè l’escriptor es nega a abandonar el pis per poder construir la seva novel·la, i això que els diners que li ofereixen per abandonar-lo superen, de llarg, tots els que pogués proporcionar-li la seva obra. Alhora, aquest escriptor es relaciona amb un altre que escriu en castellà, i tots dos defensen la seva posició. Aquesta relació esquematitza l’estat actual de la llengua catalana, amb la possibilitat que desaparegui, en boca de l’últim home que la parla.


DIPLOMÀTIC I AMBAIXADOR

Carles Casajuana, nascut a Sant Cugat l’any 1954, és diplomàtic i ambaixador espanyol al Regne Unit des de l’agost. Ha escrit set novel·les, totes publicades a Quaderns Crema: ‘Kuala Lumpur‘ (2005), ‘Diumenge de temptació‘ (2001), ‘Esperit d’evasió‘ (1998), ‘Punt de fuga‘ (1992), ‘La puresa del porc’ (1990), ‘Bondage’ (1989), ‘Tap d’escopeta’ (1987). Ha escrit també l’assaig ‘Pla i Nietzsche: afinitats i coincidències‘ (Edicions 62, 1996). Ha estat traduït a l’espanyol i a l’anglès.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any