Cent anys del ‘Manifest futurista’

Hi ha pocs moviments artístics que tinguin una data de naixement tan clara com el futurisme. Va ser fa cent anys, el 20 de febrer de 1909, amb la publicació a la portada del diari francès Le Figaro del ‘Manifest futurista‘, signat pel poeta italià Emilio Angelo Carlo (Alexandria, Egipte, 1876 – Bellagio, Llombardia, 1944), més conegut amb el pseudònim artístic de Filippo Tommaso Marinetti. En onze punts, l’inspirador i teoritzador del moviment futurista expressava l’exaltació i el culte per la modernitat, el dinamisme i la velocitat, la joventut, l’home nou, la ciutat i la tècnica, i propugnava la violència i la guerra ‘com a única higiene del món’. Tot plegat, per trencar amb el passat, les tradicions i el romanticisme estètic. El de 1909 va ser un dels molts manifestos publicats entre 1910 i 1920 pels autors futuristes (la majoria italians) sobre cada aspecte de l’art: escultura, pintura, literatura i poesia, música, arquitectura, fotografia, teatre o gastronomia. Els cotxes, els avions, l’electricitat o la indústria representen el triomf de l’home sobre la natura, i es van convertir en els objectes artístics de Marinetti i els seus joves seguidors: Giacomo Balla, Umberto Boccioni, Carlo Carrà, Luigi Russolo, Antonio Sant’Elia, Gino Severini…Deriva feixista

Malgrat que el futurisme artístic va ser una mica anterior al feixisme polític, molts dels valors defensats per Marinetti a través dels seus manifestos (el bel·licisme, el xovinisme) van coincidir amb la filosofia autoritària defensada els anys 1920 pel dictador italià Benito Mussolini. De fet, Marinetti va acabar col·laborant-hi activament, i gràcies a això va ser nomenat director de la nova Acadèmia d’Itàlia i ambaixador italià a Espanya i l’Amèrica Llatina. La deriva política del principal teoritzador del futurisme, amb tot, no significa que el moviment en conjunt seguís les tesis feixistes. De fet, Boccioni i la resta de pintors de la famosa exposició futurista de 1912 es van situar, políticament, a l’extrema esquerra o l’anarquisme. I cal no oblidar que, a casa nostra, la poesia avantguardista de Joan Salvat-Papasseit va beure força del futurisme primerenc de Marinetti, amb qui va mantenir contacte epistolar.

Petja futurista

Si el 20 de febrer de 1909 representa la partida de naixement del futurisme, l’any 1920 va ser-ne la partida de defunció, quan es deixen de publicar les revistes portaveus del moviment. Però, de fet, el trencament de l’art amb la tradició defensada pels futuristes va obrir la porta a l’experimentació, la creativitat i l’espontaneïtat en el camp de l’avantguarda. Els ideals i les idees de la revolució futurista, així, van superar la dècada de 1920 i van impregnar culturalment tot el segle XX. El dadaisme i el surrealisme en van rebre influències directes (van néixer, significativament, amb sengles manifestos), i el pop art agafa del futurisme el concepte de happening o performance. L’ús de la comunicació i la publicitat, o l’escriptura automàtica d’André Breton, també denoten trets sorgits del manifest de Marinetti. Fins i tot hi ha qui troba reminiscències del trans-humanisme que Marinetti plasma a la novel·la ‘Mafarka el futurista’ (1910) al ‘Manifest cyborg‘ (1991), de Donna Haraway.

Enllaços
Le Figaro: portada del 20 de febrer de 1909.
Manifest futurista, en català.
Exposicions commemoratives a Roma i a París.