18.02.2009 - 06:00
César Mifsut, director tècnic de Cabanyal 2010, empresa que ha d’executar el Pla Especial de Protecció i Reforma (PEPRI) del Cabanyal (València), qüestiona aspectes importants del projecte en una entrevista amb VilaWeb. Diu que el perllongament de l’avinguda de Blasco Ibáñez, que és la principal actuació, ‘no és necessari ni rendible’, perquè el context ha canviat. I que el projecte és un forat negre pressupostari, però que s’acabarà executant.La prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez vol dir enderrocar 1.651 pisos i partir en dos el barri del Cabanyal, un barri declarat bé d’interès cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana l’any 1993. Segons la plataforma Salvem el Cabanyal, el pla destruirà el barri…
—Com a arquitecte he de reconèixer que l’execució del pla implica una pèrdua patrimonial important, encara que el barri també es beneficiarà de les rehabilitacions que s’hi faran. Perquè el PEPRI és molt més que la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez; també és la revitalització i la regeneració del barri, com consta als estatuts de l’empresa Cabanyal 2010. Construirem edificis protegits dins el BIC i les àrees afectades, proporcionarem equipaments i infrastructures al barri, el revitalitzarem amb actuacions puntuals… Cabanyal 2010 és una oficina de gestió, i s’encarrega de l’execució del pla, de la contractació de les obres, del procediment de les expropiacions i de reallotjar els veïns afectats.
Les empreses privades que tenien el 45% de l’empresa Cabanyal 2010 s’han venut les accions. Per què?
—Per una raó òbvia: s’han adonat que no hi guanyarien diners, que no hi farien beneficis. Aquest no és un projecte lucratiu, com s’ha denunciat, sinó deficitari. És un forat negre pressupostari i s’hi perdran molts diners. Es construeix menys que no s’enderroca. No s’hi construirà res de deu ni vint altures, sinó de cinc. A més, és habitatge protegit, que no permet d’especular-hi. Com que el projecte és deficitari, no es pot parlar d’especulació ni de negoci.
Si és un projecte deficitari que, a més, implica una pèrdua patrimonial, per què l’Ajuntament vol executar-lo i no hi fa modificacions?
—El pla del Cabanyal és una promesa electoral, ja des de la primera legislatura del Partit Popular. És una decisió que l’ajuntament adoptà fa deu anys i que fins ara no s’ha pogut executar perquè hi ha hagut un seguit de recursos judicials que ho han impedit. Ara que els tribunals han sentenciat en favor del pla, l’Ajuntament vol que s’execute com més aviat millor i, de fet, vol concentrar-hi tots els recursos pressupostaris. Fa deu anys, quan es proposà, era un projecte interessant perquè calia vertebrar millor la ciutat de València i fer accessos a mar. No hi havia ni la ronda dels bulevards ni l’avinguda dels Tarongers. L’avinguda de Blasco Ibáñez semblava l’única alternativa per a connectar el centre de la ciutat amb la platja. Ara no. Ara hi ha un altre context que podria fer canviar el projecte. Però tota alteració tornaria a paralitzar-lo i l’execució s’allargaria molts anys més. Jo he proposat modificacions per a suavitzar el pla, però no han estat acceptades perquè l’Ajuntament vol que el pla del Cabanyal es faça, i que es faça ràpidament.
Si no és ‘necessari’ prolongar Blasco Ibáñez, com argüeix l’Ajuntament de València, per què el PEPRI no pot modificar-se?
—Hi havia dues opcions possibles: ampliar l’avinguda, tallant el teixit històric del Cabanyal, o no ampliar-la. I optaren per l’ampliació. Aquest no és un projecte nou, perquè es remunta a principi del segle XX, sota la idea de la ciutat jardí. Actualment, cal prolongar Blasco Ibáñez? No, no cal. El PEPRI és rendible? No, no és rendible. Però al Cabanyal hi ha un teixit molt degradat i és una manera de recuperar-lo i de reintegrar-lo. Damunt, el pla permetrà noves connexions viàries i és una oportunitat per a disposar de pisos protegits.
La plataforma continua les protestes i assegura que la via judicial continua oberta. L’ajuntament, en canvi, diu que el projecte ja s’ha començat a executar. Hi ha cap possibilitat de suspendre el PEPRI?
—No hi ha retorn. El projecte ja ha començat a executar-se i res no pot aturar-lo. Damunt, és una voluntat i una aposta política. Hem començat expropiant el bulevard de Sant Pere. De moment no hem fet efectiva cap expropiació, però ja hem arribat a un acord amb el 60% dels afectats perquè ens venguen les cases. Els reallotjarem en pisos de protecció oficial, no gaire lluny del barri.
A quin preu es compren els pisos expropiats i a quin preu es venen el nous per a reallotjar-hi els veïns?
—El preu de la compra depèn de la zona del pis i de l’estat en què es trobe. Els expropiats hauran de pagar la diferència entre allò que els donem pels pisos que expropiem i allò que costaran els pisos on aniran a residir. Aquesta diferència oscil·larà entre els 20.000-25.000 euros.
I no hi haurà veïns que no podran pagar aquests diners?
—Som conscients que són molts diners, sobretot tenint en compte que la majoria dels veïns del Cabanyal són gent gran, amb pensions baixes, sense recursos, amb fills hipotecats que no poden assumir la hipoteca dels pares. I, com que en som conscients, provem de donar-los tantes facilitats com podem. De moment, no hi ha prou pisos per a fer tots els reallotjaments, per això les expropiacions es faran a poc a poc i Cabanyal 2010 gestionarà la construcció de més pisos per a reallotjar-hi tots els veïns.
Quin serà el cost definitiu del projecte i quant trigarà a executar-se?
—L’any 2000 es féu una avaluació que en fixava el cost total en cent cinquanta milions d’euros. Actualment no s’ha calculat, però serà elevat. Ara, les xifres concretes no se saben. I sobre quant tardarà a fer-se…, calcule que entre deu anys i quinze. Si tot va molt bé, potser deu. Si continua havent-hi dificultats, es pot allargar, fàcilment, a quinze anys, si no més.
Carla González Collantes
Enllaços
Notícies anteriors a VilaWeb i VilaWeb TV: El Cabanyal: tornen les mobilitzacions (13-2-2009).
Fotografies del Cabanyal.
Web del llibre ‘Les cases del Cabanyal’.
Levante-EMV: El secretario de la empresa de medios de Ulibarri lo es también de dos empresas de la Generalitat.
