Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  07.02.2009  06:00

Vida i destí d'una colònia tèxtil del Llobregat

Sílvia Alcàntara debuta com a novel·lista als seixanta-cinc anys amb 'Olor de Colònia' (Edicions de 1984)

Men?ame
 

Als seixanta-cinc anys, Sílvia Alcàntara (Puig-reig, el Berguedà, 1944) publica la seva primera novel·la, 'Olor de Colònia' (Edicions de 1984). L'editor Josep Cots n'és un gran entusiasta. Més enllà del final sorprenent, destaca que és una obra equilibrada, sense exageracions, que mostra com l'estructura d'aquesta comunitat tancada es va esquerdant, i ho fa amb un llenguatge ric, propi del territori i de l'època, que l'autora va adquirir de la seva padrina.

'La meva intenció, explica Sílvia Alcántara, era explicar com es vivia en una colònia tèxtil a la dècada dels cinquanta i seixanta. Ho conec bé, perquè jo hi vaig viure fins als vint anys en una colònia tèxtil.' Però l'autora assegura que no es tracta pas d'una novel·la sobre la seva de colònia. Alcàntara ha inventat una trama que parteix d'un incendi a la fàbrica de cotó, com a resultat del qual es mor un dels treballadors. Aquesta mort és plena de misteris, constitueix la trama, i fa avançar la història del dia a dia de la gent de la colònia, un ambient i una quotidianitat que avui han desaparegut.

En una colònia tèxtil, al costat de la fàbrica es construïen les vivendes dels treballadors. Hi havia la guarderia, l'escola, l'església, el convent, la botiga... Era una societat tancada, gairebé claustrofòbica i amb reminiscències feudals, pel control que establien els amos sobre els treballadors, per la falta de privacitat que tenien, per la limitació de coneixements educatius (per garantir que els fills continuessin anant a la fàbrica)... Però de revoltes no n'hi havia. Els treballadors estaven eternament agraïts als amos, que els hi donaven feina i llet cada dia pels fills. I és en aquest joc de contrasts que es mou el relat minuciós de Sílvia Alcàntara. Es tracta d'una novel·la coral, on hi apareix una setantena de personatges. Narrada en tercera persona, 'el narrador estalona els personatges principals' diu Alcàntara.

Una vocació tardana

Amb l'adveniment de la democràcia, Sílvia Alcàntara es va posar a estudiar català i en aquest procés va descobrir una vocació oculta. Es va matricular a l'Aula de Lletres, que després es convertiria en l'Escola d'escriptura. Els primers professors que la van formar van ser Mercè Company, Jaume Cabré i Joan Rendé. En aquest procés, va escriure una primera novel·la considerada de formació i després una altra. 'Olor de Colònia' és la tercera novel·la que ha escrit Sílvia Alcàntara. La segona també la publicarà edicions de 1984.