Postals de l’Havana

  • Teresa Amat, coneguda pionera dels blocs en català, ha publicat 'Castracions' (Proa) sobre la Cuba de Fidel Castro

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
16.01.2009 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Coincidint amb els cinquanta anys de la revolució cubana, Proa acaba de publicar ‘Castracions‘, de Teresa Amat. El llibre, fet amb voluntat divulgativa, aplega material dispers, però que ofereix ‘una descripció de la revolució i les seves conseqüències, contraposada a la idealització que històricament se n’ha fet aquí.’ L’autora considera el llibre incòmode i polèmic, atès que a l’última part analitza el suport dels intel·lectuals a la revolució.’Castracions’ té tres parts: la primera, centrada en la descripció de la vida quotidiana dels cubans i farcida d’anècdotes, exposa les limitacions i la manca de llibertat imposades pel règim. La segona és més lligada a la història de la revolució. I la tercera analitza la recepció de la revolució pels intel·lectuals, en concret, de sis personatges notables: Manuel Vázquez Montalbán (a partir del viatge que va fer a Cuba l’any 1998 per seguir la visita papal, i del llibre ‘Y Dios entró en la Habana’), Carlos Barral, Jean-Paul Sartre, Régis Debray, Gabriel García Márquez i Júlio Cortázar.

Diu Teresa Amat: ‘El títol, ‘Castracions’, és molt gràfic i reflecteix perfectament el contingut del llibre, encara que al principi n’havia pensat un de més amable: ‘Postals de l’Havana’. La crítica de la revolució castrista, equiparant-la a qualsevol altra dictadura, suposo que mourà polèmica, perquè avui i aquí encara costa de criticar Fidel Castro. La crítica és molt superficial. Per això he tingut la voluntat d’arreplegar molta informació que aquí coneixem poc, per a explicar el fet: de primer, a mi, i després als altres. Cal pensar que la meva generació va emmirallar-se en Castro…’.

L’autora adverteix que no és ni periodista ni historiadora, sinó filòloga, però que, d’interès per Cuba, n’ha tingut sempre. D’entrada hi té família: unes germanes de la seva àvia s’hi van establir i encara ara hi ha descendents, ‘que no són anticastristes, però sí que són crítics amb el règim’. El llibre va començar a prendre forma arran d’un viatge que va fer a l’Havana al tombant del 2005-2006.

Proa ha obert un fòrum en què els lectors poden fer comentaris sobre ‘Castracions’, que Teresa Amat respondrà. De fet, Amat es va fer conèixer a internet amb un dels blocs pioners de la blocosfera catalana, ‘Les paraules i els dies‘, que va tenir obert del 2002 al 2005. Poc després de tancar el bloc, va emprendre aquesta aventura cubana.

Enllaços
Proa ofereix el primer capítol de ‘Castracions’ en pdf.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any